Diferència entre revisions de la pàgina «Abreviacions»

Revisió de 09:28, 12 maig 2020

Algunes paraules s’escriuen amb més freqüència que d’altres. Per a estalviar temps o espai es tendeix a representar-les només amb algunes lletres. És una pràctica de la qual no s’ha d’abusar.

Hi ha tres tipus d’abreviacions:

• abreviatures
• sigles i acrònims
• símbols

1. Abreviatures

a. Definició i procediment

És un acurçament gràfic d’una paraula o d’un sintagma. Els procediments més usuals per a abreujar són:

• la suspensió: se suprimeix la part final de la paraula, a partir de la primera vocal d’una síl·laba (incloent-hi aquesta vocal): desembre, ajuntament, director. També s’aplica als dígrafs i les consonants dobles: paquet, col·laborador.
• la contracció: la part suprimida correspon a l’interior de la paraula: St. (sant), nre. (nombre), fra. (factura). Són d’aquests tipus les abreviatures dels tractaments: Il·lm., Hble.
• En alguns casos especials no se segueixen els criteris anteriors: a. de C. (abans de Crist), h. (habitants).

Duen un signe formal que les caracteritza: un punt al final o una barra interna o al final, llevat de les abreviatures dels numerals ordinals, en què se’n pot prescindir.

b. Criteris d’ús

• S’escriuen en majúscula o minúscula segons com s’escriuria la paraula sencera: Nre. d’assistents, factura núm. 24.
• Les abreviatures de tractaments de respecte s’escriuen sempre en majúscula. El Dr. Morey, la Sra. Gómez, el Prof. Solà.
• Les abreviatures de paraules en cursiva es poden escriure en rodona o cursiva: op. cit. (opus citatum), v. gr. (verbi gratia), a.m. (ante meridiem).
• Només fan plural les abreviatures que incorporen la part final de la paraula. Sr./Srs., ctra./ctres., fra./fres.
• No es dupliquen les lletres per a indicar un plural: pp.
• S’apostrofen com si fossin les paraules senceres. L’admitiu.
• Els noms propis s’abreugen amb la inicial seguida d’un punt: M. A. Pons, À. Sancho. En el cas de Ll es pot abreviar Ll. o L.
• Mantenen els accents que té la paraula sencera: àt. (àtic), làm. (làmina).

c. Numerals ordinals

• Els nombres ordinals singulars es representen amb la xifra seguida de la darrera lletra. 2a, 3r, 6è. Els plurals, amb les dues darreres lletres: 2ns, 3es.
• Si apareixen en un text escrit en majúscula es continuen escrivint en minúscula: 2n CONGRÉS DE PSICOLOGIA.
• Se solen indicar amb xifres romanes en els noms de congressos, festivals, fires, jornades, etc. En aquest cas no es fa cap marca d’abreviació: IV Simposi sobre Planificació.

2. Sigles i acrònims

a. Definició

Són unes abreviacions formades per una lletra inicial o per un grup d’inicials que s’utilitzen com un terme. Solen fer referència a organismes: ONU, PIMEM, APA, OTAN, CEOE, a documents oficials: LOGSE, etc. Constitueixen una paraula nova, que se sol llegir sense desenvolupar, a diferència dels símbols i les abreviatures.

b. Formació

Per com s’han format es pot distingir entre sigles estrictes, sigles impròpies i acrònims.

• Sigles estrictes: les que estan formades per la primera lletra de cada paraula plena (substantius, adjectius, verbs i adverbis): LPA (Llei de procediment administratiu), CGPJ (Consell General del Poder Judicial), LP (long play).
• Sigles impròpies: les que incorporen també inicials d’articles, preposicions o conjuncions: PIME (petita i mitjana empresa), AMIPA (associació de pares i mares d’alumnes), o les formades amb paraules compostes que inclouen inicials dels seus formants: ADN (àcid desoxiribonucleic), DIU (dispositiu intrauterí), TV (televisió).
• Acrònims: s’obtenen a partir d’elements del sintagma, sense que hagin de ser inicials de paraula o correspondre a síl·labes. Es construeixen pensant que es puguin llegir sil·làbicament: BANESTO (Banco Español de Crédito), IBAVI (Institut Balear de la Vivenda (sic)).

c. Criteris d’ús

• Conserven el gènere i el nombre de la denominació completa: els EUA, la UIB.
• Els plurals no s’especifiquen duplicant les lletres (llevat d'alguns casos molt consolidats per l'ús, com CCOO), però sí afegint una -s a les sigles que en tenen: les OACs, els EPIs.
• S’escriuen sense punts i sense espais entre les lletres.
• Com a norma general, les sigles s’escriuen amb majúscules: UGT (Unió General de Treballadors), DNI (document nacional d’identitat). Els acrònims corresponents a noms propis es poden escriure amb totes les lletres majúscules o només amb la lletra inicial majúscula: IMTUR o Imtur (Institut municipal de Turisme), SERPREISAL o Serpreisal (Servei de Prevenció i Salvament).
• També s’escriuen amb minúscula les sigles i els acrònims lexicalitzats: làser (ligth amplification by stimulated emissions of radiations), radar (radio detecting and ranging), ovni, sida.

d. Sigles alfanumèriques

Són les que resulten d’unir una inicial o una sigla amb una xifra. La unió a vegades es marca amb un guió: IB3, R19.

e. Pronunciació

• Pronunciació sil·làbica. Les sigles que es poden llegir com una paraula i els acrònims es llegeixen segons les regles generals de pronunciació, tenint en compte que les sigles no duen accent gràfic i els acrònims normalment tampoc. Plans: BANESTO, INI; aguts: OTAN, INEM.
• Pronunciació lletrejada: les sigles que es llegeixen lletra a lletra mantenen sense neutralitzar la vocal tònica del nom de cada lletra, però tenen un accent més fort damunt la darrera: NBA (ena-be-a), IPC (i-pe-cé). Aquestes sigles s’han de llegir fent servir el nom català de les lletres: BBC (be-be-cé).
• Pronunciació combinada: de vegades es combina el lletrejament amb la pronúncia sil·làbica: PSOE (pe-soe).

f. Apostrofació

Per a apostrofar simplement hem de tenir en compte la pronunciació: el PIB, l’UCI, la NASA, d’USO, de RENFE (pron. sil·làbica); l’IPC, l’FMI, l’OAP, d’FM (pron. lletrejada).

3. Símbols

a. Definició

Són signes que es representen a través de lletres (m, kg), de xifres (7, VII), de pictogrames (%, $, €) i de la combinació d’aquests elements. Representen una magnitud, una quantitat, un element químic, etc. Responen a convencions internacionals.

b. Criteris d’ús

• No duen punt ni marca de plural: 3 kg, 2 m, 10 l, 15 h.
• Les unitats de mesura s’escriuen generalment en minúscula, però si el símbol correspon a la inicial d’un nom propi, s’escriu en majúscula. Ex: W (watt o vat), N (newton).