Ús de majúscules i minúscules

Les paraules poden anar amb majúscula per dues raons:

• a causa de la seva situació dins el text (funció demarcativa)
• segons la seva naturalesa (funció distintiva)

1. Funció demarcativa

Dels signes de puntuació, només el punt té valor de pausa definitiva i marca l’acabament d’una frase i l’obligació de recórrer a la majúscula. Altres signes també poden marcar l’acabament, però no és la seva missió principal.

a. Principi de text i després de punt: majúscula.

b. Després de la salutació: encara que tanquem la salutació amb una coma, el text continua amb majúscula.

c. Després de dos punts

Dins un text seguit en general s’escriu en minúscula, però si la paraula que segueix els dos punts és el començament d’una citació va en majúscula (i la citació, entre cometes): El representant dels pares va manifestar: “No és cert que no compartim la iniciativa dels mestres.”

Si amb els dos punts s’introdueix una enumeració es poden donar els dos casos següents:

• Els elements de l’enumeració són curts i senzills: paraules, sintagmes nominals. Minúscula (i s’omet el punt final).

Cal presentar la següent documentació:

• certificat d’empadronament
• fotocòpia del títol de propietat
• plànol de l’immoble

• Els elements de l’enumeració són llargs o complexos (oracions d’infinitiu, introduïdes per que, independents...). Majúscula i punt final.

Les empreses contractades han de:

• Aportar l’avaluació de riscs.
• Subscriure una declaració expressa responsable del compliment de les obligacions en matèria d’informació i formació.
• Subscriure una declaració expressa responsable que els treballadors tenen un estat de salut compatible amb les tasques a realitzar.

2. Funció distintiva

Els noms comuns i els noms propis genèrics (tant els substantius com els adjectius) s’escriuen, en general, en minúscula. Els noms propis concrets s’escriuen, en general, en majúscula.

a. Noms propis referits a persones

• Noms i llinatges de persones i divinitats. Majúscula. Joan Ribes Gomila, Déu, Jehovà.

• Sobrenoms, renoms i seudònims. Majúscula. Jaume el Conqueridor, la Beata.

• Noms de dinasties i llinatges. Majúscula. Els Àustries, els Macabeus.

• Càrrecs oficials. Minúscules tant si designam la persona concreta com si no. El president del Govern, els presidents de les comunitats autònomes, el director general de l’INEM, els directors generals. Van amb majúscules quan les designacions van introduïdes per tractaments.

• Formes de tractament no catalanes. Majúscula. Sir Olivier, Monsieur Dupont, Don Pedro García.

• Formes protocol·làries de tractament. Majúscula. Molt Honorable Sr. Joan Rodríguez Fortuny, Il·lustríssim Senyor Jaume Llobera Estelrich.

• Formes abreujades de tractament, tant genèric com protocol·lari. Majúscula. Sr. Joan Serra, M. H. Sr. Antoni Dalmau.

b. Institucions, organismes i entitats

• Nom propi de la institució, organisme, entitat, empresa o establiment. Majúscula quan formen part del nom d’una entitat formalment constituïda. Quan no fan referència a una entitat en concret o es tracta d’un plural aglutinador van amb minúscules.

un ofici de la Conselleria d’Indústria		les conselleries del Govern
l’Àrea de Infraestructures i Accessibilitat		les àrees municipals
l’Ajuntament de Palma		els ajuntaments mancomunats
l’Associació de Veïns del Terreno		les associacions de veïns

• Designacions d’òrgans de gestió. Se segueix la mateixa norma de les institucions.

el Consell d’Administració d’EMAYA		tots els consells
la Comissió de Serveis a la Ciutadania		les comissions del Ple

c. Documents

• Administratius. Els documents que es generen en la tramitació administrativa s’escriuen amb minúscula: notificació, convocatòria, certificat, acta, diligència.

• Oficials/normatius (ordenances, reglaments, lleis, decrets...). Majúscula al primer substantiu i els noms propis que formen part del títol. Llei d’ordenació dels ensenyaments no reglats, Projecte de llei d’arrendaments urbans, Dictamen de la Comissió de Benestar Social.

• Parts genèriques de les obres i els documents. Minúscula. Al preàmbul de la Constitució es diu que..., L’article 43 disposa que el títol primer [...]

• Documents acreditatius. Minúscula. número d’identificació fiscal, passaport, impost de transmissions.

d. Publicacions

• Comunicacions, ponències i discursos. Majúscula la lletra inicial del títol (que va entre cometes). Han presentat la ponència “La gestió empresarial avui” a les jornades.

• Llibres, obres teatrals, cinematogràfiques i d’arts plàstiques. Majúscula la lletra inicial del títol (que s’escriu en cursiva). Dins el darrer blau, Dia de pluja a Nova York, Diccionari general de la llengua catalana, Dona i ocell.

• Publicacions periòdiques. Majúscula la lletra inicial del títol (que s’escriu en cursiva) i dels substantius i adjectius que el formen. Ultima Hora, Diario de Mallorca, El Temps.

e. Activitats

• Jornades, simposis, congressos... Majúscula inicial a cada paraula. Minúscula quan són denominacions genèriques.

El Primer Congrés de Pediatria		un congrés de pediatria
II Jornades sobre Associacionisme		unes jornades sobre associacionisme

• Cicles educatius, disciplines i matèries. Minúscula: el primer cicle d’ensenyament universitari, el batxillerat, l’ensenyament secundari, especialista en dret.

• Estudis superiors i titulacions. Minúscula a les denominacions genèriques (títol, llicenciatura, graduat, màster...) i majúscula a les denominacions específiques: grau en Fisioteràpia, llicenciat en Filologia Anglesa, màster en Comunicació.

• Assignatures: Majúscula: Dret Mercantil, Belles Arts, Psicologia.

• Cursos, seminaris i tallers. Majúscula la primera paraula. Curs sobre tècniques d’estudi, Seminari de redacció administrativa, Taller de cuina econòmica. Si el nom del curs és una frase o un eslògan, s’escriu entre cometes i la denominació curs, seminari o taller en minúscula. Han impartit el curs “Com gestionam la comunicació?”.

f. Temps

• Festivitats. Majúscula. Vendrem per Nadal, el Dijous Sant no és festiu, han celebrat la Festa de l’Estendard.

• Períodes històrics i divisions temporals. Minúscula. L’edat moderna, gener, febrer, dilluns, dimarts, primavera, estiu.

• Fets singulars de la història. Majúscula. La Segona República, la Primera Guerra Mundial.

• Moviments culturals. Minúscula. El surrealisme, l’humanisme.

g. Lloc

• Noms de lloc catalans amb article. L’article s’escriu amb minúscula i es contreu amb les altres partícules. hem anat a sa Pobla, som al Priorat, hem parlat de l’Ebre.

• Noms de lloc no catalans amb article. L’article s’escriu amb majúscula i no es contreu. Los Angeles, La Rioja (No és el cas dels llocs amb forma catalanitzada (l’Havana, del Caire).

• Noms de demarcacions i divisions territorials. Minúscula. La província de Barcelona, la regió d’Alsàcia, la comarca del Raiguer.

• Noms d’entitats locals territorials. Majúscula a tots els substantius i altres elements, llevat dels articles i les proposicions. Sant Antoni de Portmany, el Coll d’en Rabassa, el Port d’Alcúdia. Els articles personals s’escriuen amb minúscula.

• Noms d’accidents i llocs geogràfics. Amb minúscula la designació genèrica. El puig Tomir, el coll de Sóller, la mar Mediterrània, la serra de Tramuntana.

• Punts cardinals. Amb minúscula, tret que formin part d’un nom de lloc i no siguin un símbol. nord, sud, Àfrica del Sud, l’Orient Mitjà.

• Noms de les vies urbanes i interurbanes. Amb minúscula la designació genèrica: el carrer de Sant Miquel, la plaça Major, la carretera de Valldemossa, la costa de la Seu. Amb majúscula quan la designació ha deixat de ser genèrica: la Rambla.