Recursos a Internet

2022-06-10T09:05:34Z

Joan: Ortografia i gramàtiques

'''Lèxic, ortografia, gramàtica'''

{| class="wikitable" style="width:100%"
| style="width:30%" | [http://dlc.iec.cat/ DIEC2] || Diccionari de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans. És el diccionari normatiu.
|-
|[http://optimot.gencat.cat/ Optimot] || Uneix diccionaris generals i especialitzats, i fitxes sobre qüestions puntuals de la llengua. Inclou el diccionari castellà-català i un conjugador verbal.
|-
|[http://www.enciclopedia.cat/ Enciclopèdia Catalana] || Combinació de diversos diccionaris d’Enciclopèdia Catalana.
|-
|[http://dcvb.iecat.net/ Diccionari català-valencià-balear] || La magna obra d’Antoni M. Alcover i Francesc de B. Moll, en línia. Conté paraules de tots els dialectes, no totes admissibles.
|-
|[http://www.termcat.cat/ Termcat] || Terminologia actualitzada contínuament. Neologismes amb traduccions a diferents llengües.
|-
|[http://www.grec.net/cgibin/mlt00.pgm Diccionari multilingüe] || Traduccions entre català i altres llengües (castellà, anglès, francès i alemany).
|-
|[http://cit.iec.cat/DJC/default.asp?opcio=0 Diccionari jurídic] || Terminologia jurídica.
|-
|[https://oiec.iec.cat/inici Ortografia catalana] || L’ortografia oficial del català, actualitzada, amb cercador, conjugador, etc. També podeu accedir a [http://www.iec.cat/llengua/documents/ortografia_catalana_versio_digital.pdf una versió en PDF], amb les reformes de l’any 2016.
|-
|[https://gbu.iec.cat/inici Gramàtica de la llengua catalana] || La gramàtica completa de la llengua catalana. Sovint amb informació innecessària per a l'ús ordinari de la llengua però imprescindible per a conèixer les justificacions de les decisions dels lingüistes.
|-
|[https://giec.iec.cat/inici Gramàtica bàsica i d’ús de la llengua catalana] || Una versió manejable de la gramàtica, més orientada al ''què'' que al ''per què'', amb totes les facilitats per trobar la informació pertinent. Podeu consultar també la [https://geiec.iec.cat/ Gramàtica essencial de la llengua catalana], versió reduïda i adaptada per a la consulta en línia de la ''Gramàtica de la llengua catalana'' de l’Institut d’Estudis Catalans.
|-
|[http://llengua.gencat.cat/ca/eines_i_serveis/optimot/optimot-nova-gramatica-i-ortografia/ Novetats ortogràfiques] || L’eina Optimot / Nova gramàtica i ortografia és una selecció de continguts del cercador de l’Optimot que ensenya les novetats normatives, arran de l’aparició, el novembre del 2016, de la ''Gramàtica de la llengua catalana'' i de l’''Ortografia catalana00 de l’Institut d’Estudis Catalans. Actualment s’hi poden consultar les novetats ortogràfiques i a mesura que s’actualitzin els continguts del cercador s’hi aniran recollint la resta de canvis normatius.
Els continguts d’ortografia es presenten en dos apartats: “Ortografia”, classificat en temes concrets, i “Entrades del DIEC2 amb canvis ortogràfics”, apartat que aplega les entrades del diccionari normatiu, el Diccionari de la llengua catalana de l’IEC (DIEC2), modificades per les noves indicacions ortogràfiques, seguint el document [http://www.iec.cat/llengua/documents/ORTOGRAFIA-Modificacions%20entrades%20DIEC2.pdf Modificacions en les entrades del DIEC2].
|-
|[http://esadir.cat/ esadir] || El portal lingüístic de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. Inclou fraseologia moderna i molts de noms propis.
|-
|[http://slg.uib.cat/ Servei Lingüístic de la UIB] || Inclou criteris lingüístics propis i d’altres institucions.
|-
|[http://www2.ub.edu/assessling/cgi/consultes/welcome.pl Sens dubte] || Gestor de consultes lingüístiques i terminològiques de la Universitat de Barcelona. Moltes fitxes de terminologia i lèxic.
|-
|[http://www.uoc.edu/portal/ca/servei-linguistic/criteris/index.html Criteris lingüístics de la UOC] || Fitxes d’ortografia, gramàtica i lèxic.
|}

'''Llibres d'estil i models'''

{| class="wikitable" style="width:100%"
| style="width:30%" | [http://www.caib.es/sites/institutestudisautonomics/ca/llibre_destil_del_govern_de_les_illes_balears_2a_edicia/archivopub.do?ctrl=MCRST274ZI282072&id=282072 Llibre d’estil del Govern de les Illes Balears] || Segona edició en PDF del llibre d’estil, que s’ha presentat el mes d’abril de 2019. Conté criteris, convencions i models que poden ser útils per a redactar documents administratius.
|}

'''Traductors'''

{| class="wikitable" style="width:100%"
| style="width:30%" | Apertium || Traductor automàtic en línia, de codi obert. La pàgina oficial és [https://www.apertium.org www.apertium.org], i s’ofereix també des d’altres webs (com [http://www.softcatala.org/traductor Softcatalà]). Tradueix petits texts en un formulari i documents sencers amb format .docx i .odt. '''Des de l’Ajuntament convé fer servir l’enllaç que es troba al navegador Chrome. Eventualment, la destinació d’aquest enllaç enviarà a una versió més adaptada a les nostres necessitats. Fer-lo servir és, per tant, una garantia d’anar al traductor amb millors resultats.'''[[Fitxer:Apertium des de Chrome.png|400px|center|Ubicació de l'enllaç al navegador Chrome de l'Ajuntament de Palma]]
|-
|[https://www.softcatala.org/traductor-angles-catala/ Traductor anglès-català] || Traductor de SoftCatalà basat en tecnologia neuronal. Ofereix traduccions del millor nivell que es pot obtenir amb la tecnologia actual.
|-
|[https://translate.google.cat/ Google Translate] || Traductor de Google. Ofereix molts de parells de llengües. Traducció a través de formulari o de documents sencers.
|}

'''Correctors'''

{| class="wikitable" style="width:100%"
| style="width:30%" | Ortogràfics integrats || Els tractaments de texts (Word, LibreOffice) tenen correctors ortogràfics integrats. Si no els tenim instal·lats o activats convé parlar amb el HelpDesk d’IMI.

LibreOffice reconeix les formes baleàriques clàssiques que empram a l’Ajuntament.
|-
|Ortogràfics en els navegadors || Els navegadors emprats a l’Ajuntament (Chrome i Firefox) ofereixen revisió ortogràfica en els camps de text dels formularis.
|-
|[https://languagetool.org/ca/ LanguageTool] || El corrector gramatical LanguageTool es pot integrar en LibreOffice, Firefox, Chrome, Word per a Windows i Google Documents. També es pot fer servir directament a [https://languagetool.org/ca/ la seva pàgina] o combinat amb el [https://www.softcatala.org/corrector/ corrector ortogràfic de SoftCatalà].
|}

'''Aprenentatge'''

{| class="wikitable" style="width:100%"
| style="width:30%" | [http://llengua.caib.es/ Cursos del Govern] || Oferta actual de cursos, al Portal de Llengua Catalana.
|-
|[http://ebap.caib.es/ EBAP] || Formació per al personal al servei de les administracions públiques. Inclou formació lingüística.
|-
|[http://cursospalmaeduca.es/ Cursos municipals per a adults] || Cursos del Servei Municipal d’Educació d’Adults de l’Ajuntament de Palma.
|-
|[http://llengua.gencat.cat/ca/serveis/aprendre_catala/recursos-per-al-professorat/dictats-en-linia/ Dictats en línia] || Aquesta eina incorpora texts pensats especialment per a treballar les noves normes d’ortografia.
|}

'''Toponímia'''

{| class="wikitable" style="width:100%"
| style="width:30%" | [[Els_noms_dels_carrers|Carrers de Palma]] || Noms oficials de les vies urbanes de la ciutat.
|-
|[http://notib.recerca.iec.cat/ Nomenclàtor toponímic de les Illes Balears] || Topònims no urbans de les Illes.
|-
|[https://ideib.caib.es/ngib/ Nomenclàtor geogràfic complet de les Illes Balears] || Pàgina oficial del Govern de les Illes Balears amb tota la toponímia no urbana.
|}

'''Diversos'''

{| class="wikitable" style="width:100%"
| style="width:30%" | [http://llenguamallorca.cat/recursos-einescat EinesCat] || Recull del Consell de Mallorca, amb múltiples categories.
|-
| style="width:30%" | [http://dgpoling.caib.cat/ Direcció General de Política Lingüística del Govern] || Formació (presencial o en línia), homologacions, equivalències dels títols.
|-
|[http://llengua.gencat.cat/ca/serveis/eines_i_recursos Recursos lingüístics de la Generalitat] || Enllaços de tot tipus.
|}

Discussió:Els noms dels carrers

2022-03-17T07:44:57Z

Joan:

Glossari de dubtes

2021-11-30T06:37:49Z

Joan: covid

[[#entrades-a|A]]
[[#entrades-b|B]]
[[#entrades-c|C]]
[[#entrades-d|D]]
[[#entrades-e|E]]
[[#entrades-f|F]]
[[#entrades-g|G]]
[[#entrades-h|H]]
[[#entrades-i|I]]
[[#entrades-j|J]]
[[#entrades-l|L]]
[[#entrades-m|M]]
[[#entrades-n|N]]
[[#entrades-o|O]]
[[#entrades-p|P]]
[[#entrades-q|Q]]
[[#entrades-r|R]]
[[#entrades-s|S]]
[[#entrades-t|T]]
[[#entrades-u|U]]
[[#entrades-v|V]]
[[#entrades-w|W]]
-----
a aquestes altures

És un castellanisme que cal substituir per a hores d’ara, actualment, en aquests moments, etc.

a bastament

Aquesta locució adverbial, que significa ‘en quantitat suficient’, s’escriu separada.

S’ha cobert a bastament la demanda d’ordinadors.

a ciència certa

Les formes correctes són del cert o amb certesa.

a comptar de

Aquesta locució es fa servir per a acotar els terminis. Es poden utilitzar com a sinònim els adjectius comptat i comptador.

Les al·legacions s’han de presentar en el termini de quinze dies, a comptar de la data [...]

Les al·legacions s’han de presentar en el termini de quinze dies, comptat des de la data [...]

a correu seguit

Aquesta locució equival a la castellana a vuelta de correo i té com a sinònima pel primer correu. Indica la manera de contestar una carta: el mateix dia que es rep.

Quan rebeu l’imprès, emplenau-lo i enviau-lo a correu seguit.

a falta de

La locució és correcta quan vol dir ‘en absència de’ però no amb valor temporal.

A falta del president, el secretari firmarà el document.

En absència del president, el secretari firmarà el document.

Si el president no hi és, el secretari firmarà el document.

A falta de tres dies perquè s’aprovi el Reglament, la Comissió només hi ha presentat dues esmenes.

Quan falten tres dies perquè s’aprovi el Reglament, la Comissió només hi ha presentat dues esmenes.

a fi de que

La forma correcta és a fi que, amb caiguda de la preposició de.

a jutjar per

És un castellanisme que cal substituir per si hem de jutjar per o altres alternatives com ara si ens basem en, si tenim en compte, etc.

a l’efecte

Quan va sol, és un castellanisme que cal substituir, segons el context, per amb aquesta finalitat, amb aquest fi o amb aquest objecte.

Tindrem en compte totes les observacions presentades a l’efecte.

Tindrem en compte totes les observacions presentades amb aquest fi.

a l’efecte de

Es manté als certificats quan cal especificar l’ús o la destinació que es donarà al document. En canvi, les expressions a tots els efectes o als efectes que corresponguin, calcades del castellà, són buides i convé prescindir-ne. La forma a efectes + adjectiu és correcta.

I, perquè consti, expedesc aquest certificat a l’efecte de sol·licitar matrícula gratuïta.

El canvi de titular de la llicència té conseqüències a efectes retributius.

a l’empara de

És la forma correcta equivalent a la locució castellana al amparo de.

a l’hora/alhora

Cal no confondre aquestes dues expressions; si vol dir en el moment de s’escriu separat, i si vol dir al mateix temps, junt.

Presentau el resguard bancari a l’hora de matricular-vos.

Amb aquesta iniciativa pretenem centralitzar la demanda i alhora canalitzar-la cap als destinataris adequats.

a la bestreta

Aquesta locució té com a sinònimes per endavant, per avançat i per anticipat. Per adelantat és un castellanisme.

a la major brevetat

És un castellanisme que cal substituir per al més aviat possible, com més aviat millor o tan aviat com sigui possible.

a mida que

S’ha de substituir per a mesura que, ja que per a les locucions el substantiu que s’utilitza és mesura.

a mig termini

La forma correcta és a mitjà termini.

a mitjan + nom

La normativa estableix que aquesta locució ha d’anar en singular i sense la preposició de. A mig/tja, a mitjan i a meitat de són altres alternatives.

El Reglament hauria de quedar enllestit a mitjan abril.

El Reglament hauria de quedar enllestit a mig abril.

El Reglament hauria de quedar enllestit a meitat d’abril.

El canvi normatiu no es durà a terme fins a mitjan legislatura. 

A mitja setmana es convocarà una reunió extraordinària.

a nivell de

En sentit figurat hi ha expressions preferibles, com ara en l’àmbit de, a escala, o bé construccions alternatives. Tampoc s’ha d’abusar de la construcció a nivell + adjectiu en sentit figurat.

Les rampes per a cotxes oficials es construiran a nivell de terra.

Ara mateix, a nivell econòmic no podem fer res més.

Ara mateix, des del punt de vista econòmic no podem fer res més.

Cal augmentar la quota de participació a nivell de barriada. 

Cal augmentar la quota de participació a l’àmbit de la barriada.

Es preveuen mobilitzacions a nivell estudiantil.

Els estudiants es mobilitzaran.

a no ser que

És una expressió que s’ha de substituir per a menys que, fora que, llevat que, tret que o si no és que.

a part

Aquesta locució s’escriu separada. Apart només va junt quan és un substantiu, utilitzat bàsicament en teatre.

A part d’aquestes dues esmenes, caldria fer també un aclariment al peu.

Utilitzau el punt i a part quan la sol·licitud sigui múltiple.

a penes

Aquesta locució, del tot correcta, s’escriu separada i té com a sinònim amb prou feines.

a pesar de/que

És correcte i sinònim de malgrat (que). Cal recordar que la preposició de cau davant de la conjunció que.

El Ple extraordinari es durà a terme a pesar de les sol·licituds que s’anul·li.

A pesar que el tràmit es complex, es preveu que l’Ordenança s’aprovi a començament del mes que ve.

a poc a poc

Aquesta és la forma correcta, amb la a inicial.

a ser possible

Les formes correctes són si és possible o si pot ser.

a tenor de

Les formes correctes són d’acord amb, segons, en virtut de, etc.

abans-d’ahir

S’escriu amb guionet.

abarcar

És un castellanisme que cal substituir, segons el context, per abastar, abraçar, comprendre, contenir, incloure, etc.

Contractarem personal de suport perquè la plantilla actual no pot abastar les tasques extraordinàries.

Aquest districte abraça tota la costa de la ciutat.

L’informe conté tant l’anàlisi del marc legal com un recull de propostes pràctiques.

abreviar

No és un castellanisme i és sinònim d’abreujar.

aclarar, aclaració

Són castellanismes que cal substituir per aclarir i aclariment si es tracta de l’acció i l’efecte de ‘fer més clar’. Per al sentit de ‘dissoldre amb aigua el sabó d’alguna cosa ensabonada’ es poden fer servir els verbs esbandir, esbaldir, rabejar i aclarir.

acomiadar

És la forma catalana per al despedir castellà. Si ens referim a treballadors amb càrrec, també es pot utilitzar destituir o separar.

acompanyar

En llenguatge administratiu aquest verb té una estructura fixa de complements: l’objecte principal fa de complement directe i l’objecte secundari s’introdueix amb la preposició amb.

Heu d’acompanyar el comprovant de l’ingrés a la butlleta.

El comprovant d’ingrés s’ha d’acompanyar amb la butlleta.

La butlleta s’ha d’acompanyar amb el comprovant de l’ingrés.

Si el que es vol destacar és l’objecte secundari, es pot recórrer a altres verbs com adjuntar o annexar.

Heu d’annexar el comprovant d’ingrés a la butlleta.

El comprovant d’ingrés s’ha d’adjuntar a la butlleta.

acondicionar

És la forma castellana del verb català condicionar, del qual obtenim l’adjectiu condicionat i el substantiu condicionament.

aconteixement

És un castellanisme que s’ha de substituir, segons el context, per esdeveniment, fet, acte, etc.

acreedor

La forma correcta és creditor.

acte seguit

És un castellanisme que cal substituir per tot seguit, immediatament, etc.

acusament de recepció

És la forma secundària de justificant de recepció. La forma acús de rebut és incorrecta.

adelantar, adelantament

Les formes correctes són avançar i avançament. Si parlam de doblers també en són sinònims bestreure i bestreta.

adicional

S’escriu amb doble d: addicional.

adjunt/a

És un adjectiu i, com a tal, ha de concordar amb el nom al qual es refereix. No s’ha d’utilitzar amb valor adverbial a principi de frase. Té com a sinònim annex/a.

Adjunt us tramet una fotocòpia de la sol·licitud.

Us tramet, adjunta, una fotocòpia de la sol·licitud.

adreça

S’escriu amb ç i té com a sinònim domicili però no direcció.

adreça electrònica

Cal evitar l’anglicisme e-mail, que, a més, fa referència al canal però no a l’adreça. L’abreviatura és a/e, que s’escriu en majúscula a inici de ratlla, tot i que se’n pot prescindir en alguns casos gràcies a la presència del símbol @, inequívoc.

advertència/advertiment

En el seu sentit general són substantius sinònims. En llenguatge administratiu estan especialitzats: una advertència és un avís perquè algú faci o no faci alguna cosa sota l’amenaça d’una pena. Un advertiment, en canvi, és un avís sense l’amenaça d’una pena.

afincar-se

La forma catalana és establir-se. Per tant, cal substituir l’adjectiu afincat per establert, domiciliat, que viu, etc.

afrontar

Significa ‘estar o posar cara a cara’ i ‘plantar cara’, com també un territori, una heretat, un camp, etc. ser contigu a un altre’. Per tant, és incorrecte utilitzar aquest verb en expressions com afrontar una despesa, un pagament, etc., en què s’ha de substituir per atendre, satisfer, pagar, etc.

agravar, agravant

Aquestes formes són incorrectes: el verb és agreujar i el substantiu/adjectiu, agreujant.

aixecar

En llenguatge administratiu s’utilitza a les expressions aixecar la sessió i aixecar acta (sinònim d’estendre acta).

així que

Té valor temporal, però no consecutiu.

Així que rebeu l’ingrés, retornau-nos, per favor, la factura firmada.

Faltava el tràmit d’audiència, així que no es va poder aprovar.

Faltava el tràmit d’audiència, de manera que no es va poder aprovar.

Faltava el tràmit d’audiència; per tant, no es va poder aprovar.

al fi i al cap

La forma correcta és al cap i a la fi. També poden ser locucions sinònimes al capdavall o en definitiva.

al front de

És un castellanisme que cal substituir per al davant de, al capdavant de o per construccions verbals.

Des del gener el Sr. Fiol estarà al front del Gabinet.

Des del gener el Sr. Fiol estarà al capdavant del Gabinet.

Des del gener el Sr. Fiol dirigirà el Gabinet.

al respecte

És un castellanisme que es pot substituir per un pronom feble, per les construccions sobre això, en aquesta matèria, etc. o, simplement, es pot eliminar.

Tan bon punt s’introdueixi aquesta clàusula al Conveni no insistirem més al respecte.

Tan bon punt s’introdueixi aquesta clàusula al Conveni no hi insistirem més.

Com que no tinc prou competència al respecte, us deman la vostra col·laboració.

Com que no en tinc prou competència, us deman la vostra col·laboració.

Com que no tinc prou competència en la matèria, us deman la vostra col·laboració.

La Sra. Font va fer uns quants aclariments al respecte.

La Sra. Font va fer uns quants aclariments sobre aquest punt.

La Sra. Font va fer uns quants aclariments.

alegar

S’escriu amb l·l, al·legar.

algun/a que altre/a

És un castellanisme que cal simplificar per algun(s), uns quants, diversos, etc.

almenys

S’escriu junt i té com a sinònims com a mínim, pel cap baix, si més no, etc.

amb data/en data

La primera expressió sempre complementa un nom (el d’un document) i és sinònima de de data, mentre que la segona introdueix un complement del verb, un temporal, i es pot simplificar amb l’article.

En data 4 de juny he rebut una sol·licitud amb data (o de data) 28 de maig.

El 4 de juny he rebut una sol·licitud amb data (o de data) 28 de maig.

amb motiu de

Aquesta és la forma correcta i no en motiu de.

amb o sense

Aquestes preposicions no es coordinen directament, sinó que s’hi ha d’intercalar el substantiu en qüestió.

Les obres d’enderroc han de començar ara mateix, amb o sense el permís.

Les obres d’enderroc han de començar ara mateix, amb el permís o sense.

amb relació a

És una locució sinònima de pel que fa a o quant a i sol introduir paràgrafs. Tot i que originàriament se sol distingir d’en relació amb, a la pràctica sovint són intercanviables.

Amb relació a la vostra proposta, us he de fer saber [...]

En relació amb la vostra proposta, us he de fer saber [...]

amb vista a

No s’ha de confondre amb en vista de. Amb vista a s’utilitza per a referir-se al futur i és substituïble per pensant en o amb la intenció de, mentre que en vista de té un valor causal i es pot substituir per atès/esa/esos/eses, d’acord amb, etc.

Hauríem de fer una bona difusió de les mesures amb vista a la seva implantació social.

En vista dels resultats de la campanya, duplicarem els nostres esforços.

amortiguar

Les formes correctes són amortir o esmorteir.

anàlisi

És una paraula femenina i, per tant, els adjectius que l’acompanyen també han de ser femenins. Recordem que el singular no du s final, però el plural sí.

Es pot resoldre la contractació amb una simple anàlisi financera.

Aquest document relaciona les diverses anàlisis sectorials fetes durant el semestre passat.

annexe

La forma correcta és annex, que té com a plural annexos.

anticip

Les formes correctes són acompte, anticipació, avançament, avenç o bestreta.

anys d’edat

És una redundància que cal simplificar eliminant d’edat.

aparcament

Aquesta forma és preferible a l’anglicisme pàrquing, que també s'admet i s’escriu amb grafia catalana.

apart

Apart només va junt quan és un substantiu, utilitzat bàsicament en teatre. En la resta de casos, com a locució, s’escriu separat.

Els alumnes de l’Aula de Teatre han preparat una obra amb diversos aparts improvisats.

A part d’aquestes dues esmenes, caldria fer també un aclariment al peu.

Utilitzau el punt i a part quan la sol·licitud sigui múltiple.

apertura

És una forma castellana que cal substituir per obertura.

aplaçar

Aquest verb és un castellanisme i s’ha de substituir per ajornar. El substantiu és ajornament.

apremiar

És un castellanisme que cal substituir per instar o apressar, o per constrènyer quan ens referim al procediment d’urgència.

apretar, apretat/da

Són castellanismes que cal substituir, segons el context, per formes com estrènyer, exigir, ajustat/da, pitjar, etc.

La Sra. Llompart lamenta que des de la Comissió els apretin tant.

La Sra. Llompart lamenta que des de la Comissió els exigeixin tant.

Creim que té molt de mèrit el que hem fet amb una plantilla tan apretada.

Creim que té molt de mèrit l que hem fet amb una plantilla tan ajustada/reduïda

Si hi estau d’acord, apretau la tecla de retorn.

Si hi estau d’acord, pitjau la tecla de retorn.

aprofundir

És la forma preferent, que té profunditzar com a sinònim. Es pot utilitzar com a transitiu o intransitiu indistintament.

Volem aprofundir els detalls del Conveni.

Volem aprofundir en els detalls del Conveni.

aquest/a

Com a pronom, sovint és millor substituir-lo per pronoms febles o possessius, o repetir el nom.

Si es redueix el consum d’aquest, [...]

Si se’n redueix el consum, [...]

Si es redueix el consum d’aquesta substància, [...]

No s’ha pogut demostrar que l’objecte recuperat sigui propietat d’aquesta.

No s’ha pogut demostrar que l’objecte recuperat sigui propietat seva.

No s’ha pogut demostrar que l’objecte recuperat sigui propietat de la Sra. Ramírez.

arrel de

És un castellanisme que cal substituir per arran de o, si es vol potenciar el valor causal, per a causa de, per, amb motiu de, etc.

Arran d’un tall al subministrament d’aigua se suspendrà el servei fins a les 16 h.

A causa d’un tall en el subministrament elèctric se suspendrà el servei fins a les 16 h.

assegurança

Aquesta és la forma correcta i no seguro.

assenyalar

Vol dir 'indicar' o 'mostrar'. És diferent de senyalar i senyalitzar.

En el seu informe el tècnic assenyala una sèrie de deficiències a l’edifici.

Les enquestes assenyalen que ha augmentat el coneixement de la ciutat.

assumptes de tràmit

Indica el punt de l’ordre del dia d’una reunió dedicat a tractar qüestions reglamentades d’importància menor. És preferible a afers de tràmit, perquè afer dona una idea de quelcom de més envergadura.

atorgar

Aquesta és la forma correcta i no el castellanisme otorgar.

atrassar

Les formes correctes són retardar o endarrerir.

atravessar

La forma correcta és travessar.

audiovisual

S’escriu junt i sense accent, tant si és nom com si és adjectiu.

avanç/avenç

Com a significats generals avanç és sinònim de avançament (recordem que adelantament és un castellanisme) i avenç ho és de progrés. Un avenç, però, també és un avançament de doblers.

avantatge

És una paraula masculina i hi han de concordar els elements que l’acompanyen.

Avui podem afirmar que aquest mètode presenta avantatges clars respecte de [...]

averiguar

És un castellanisme que cal substituir, segons el context, per esbrinar, descobrir, indagar, escatir, etc.

avui dia, avui en dia

Totes dues formes són correctes i són sinònimes de actualment. En canvi, a dia d’avui és incorrecte.

avui per avui

És un castellanisme que cal substituir per ara per ara.

baix

És un adjectiu i un adverbi, però no una preposició.

Podreu utilitzar aquesta sala baix la vostra responsabilitat.

Podreu utilitzar aquesta sala sota la vostra responsabilitat.

base imponible

La forma correcta, generada a partir del verb imposar, és base imposable.

bianual

Vol dir ‘que té lloc dues vegades cada any’.

biennal

Vol dir ‘que es fa cada dos anys’.

bienni

Vol dir ‘període de dos anys’.

bimensual

Vol dir ‘que té lloc dues vegades cada mes’.

bimestral

Vol dir ‘que té lloc cada dos mesos’ o ‘que dura dos mesos’.

bono

La forma correcta en català per a designar un bitllet, un aval, un paper... que indica que alguna cosa s’ha d’entregar al portador és bo (en plural bons). No s’ha de confondre amb abonament, que és un contracte d’un bé o d’un servei per un període determinat.

La visita guiada inclou un bo gastronòmic.

Ha comprat un abonament per a la temporada de la Banda Municipal de Música.

borrador

Les formes correctes són esborrador si ens referim a l’estri que serveix per a esborrar i esborrany si parlam del primer esbós d’un escrit.

borsa

Cal tenir en compte que quan parlam de grups aquest és el terme correcte i no bossa: borsa de treball, borsa d’habitatge, etc.

buidat

És correcte com a participi però no com a substantiu; l’acció de buidar és el buidatge.

Quan tinguem el segon arxiu buidat, estarem en condicions de fer públiques les conclusions provisionals.

S’acorda encarregar a l’empresa seleccionada el buidat de les dades de l’enquesta.

S’acorda encarregar a l’empresa seleccionada el buidatge de les dades de l’enquesta.

bursàtil

És un castellanisme que cal substituir per borsari.

cabal/cabdal

Cabal és un substantiu amb diversos significats, mentre que cabdal és un adjectiu que vol dir ‘important' o 'principal’.

El cabal del torrent augmenta perillosament en cas de pluges intenses.

La dotació pressupostària té una importància cabdal per al futur del Servei.

cadascú, cada u / cadascun(a) / cada un(a)

Les dues primeres formes, intercanviables, són pronoms. Les dues segones, també intercanviables, són determinants i van, per tant, seguides de la preposició de + article + nom.

La finalitat del sistema és que cadascú pugui treballar d’acord amb les seves necessitats horàries.

La finalitat del sistema és que cada u pugui treballar d’acord amb les seves necessitats horàries.

A continuació el candidat demana el vot a cadascun dels assistents.

A continuació el candidat demana el vot a cada un dels assistents.

capçalera/encapçalament

Cal no confondre aquestes dues paraules. En llenguatge administratiu la capçalera és la informació, normalment ja impresa, que apareix a la part superior d’un document (nom o càrrec i adreça de l’emissor, logotip de la institució, etc.), mentre que l’encapçalament és el fragment inicial de determinats documents (la salutació en una carta, les dades personals en una sol·licitud, etc.).

cas de

Les formes correctes d’aquesta locució condicional són en cas de o en el cas de. La preposició cau davant la conjunció que.

En cas d’empat es farà una segona votació.

Cas d’ampliar-se el termini, es farà saber als sol·licitants

En (el) cas que s’ampliï el termini es farà saber als sol·licitants.

Si s’amplia el termini es farà saber als sol·licitants.

casc antic, casc urbà

És incorrecte utilitzar la paraula casc en aquests termes urbanístics. Cal substituir-la per barri, centre o nucli, segons els casos: nucli antic, centre urbà, barri antic, centre/nucli històric, etc.

causar baixa

És un castellanisme que cal substituir per ser baixa, estar de baixa o deixar vacant, segons els casos.

certificació

És correcte si ens referim a l’acció de certificar, però no com a sinònim de certificat, que és el nom del document.

certificat mèdic

Aquesta és la forma correcta i no certificat metge.

cessar

Com que és un verb intransitiu no pot dur complement directe ni expressar-se en passiva. És sinònim de dimitir, però no de destituir, rellevar, remoure o separar. En algun cas caldrà, doncs, recórrer a un d’aquests verbs o a construccions alternatives.

El director no cessarà malgrat les pressions.

La Comissió va cessar el director.

La Comissió va destituir el director.

La Comissió va fer cessar el director

La Comissió va disposar el cessament del director.

cifrar

La forma correcta és xifrar.

citar

D’una banda, és el verb que es fa servir a les citacions, el document administratiu en què es requereix la presència d’algú en un lloc i un temps determinats. De l’altra, citar vol dir reproduir literalment un text o les paraules d’algú. No és, en canvi, sinònim d’esmentar, mencionar, al·ludir o fer referència.

Us cit perquè comparegueu en aquesta Secretaria [...]

La Sra. Coll va citar l’article 13.2 dels Estatuts per a justificar el seu punt de vista.

Citant Aristòtil, l’amistat és una ànima que habita en dos cossos.

Cal que acompanyeu la sol·licitud citada amb el resguard de l’ingrés.

Cal que acompanyeu la sol·licitud esmentada amb el resguard de l’ingrés.

clarificar

És un terme propi de la química (‘separar les partícules sòlides en un líquid’) que no s’ha d’utilitzar amb el sentit d’aclarir.

Esperam poder clarificar les opinions dels assistents durant la reunió.

Esperam poder aclarir les opinions dels assistents durant la reunió.

cobro revertit

La forma correcta és cobrament a destinació.

colindant

Les formes correctes d’aquest adjectiu referit a finques són confrontant, adjacent, contigu/a, etc.

col·lisionar

La forma correcta és col·lidir.

comitè

Du accent obert.

còmode/a

Cal recordar que la forma femenina acaba en -a.

complet(a)/complert(a)

Cal no confondre aquests adjectius; el primer significa ‘que conté tots els elements o parts de què està constituït’ i el segon és el participi del verb complir.

Els auxiliars estan contractats a temps complet.

Tramitarem la sol·licitud quan tinguem la documentació completa.

Poden accedir a la plaça els qui han complert els requisits.

complexe

La forma correcta d’aquest substantiu és complex i la de plural, complexos. Com a adjectiu, té quatre terminacions: complex, complexa, complexos, complexes.

complir

Cal tenir present que aquest verb no regeix preposició.

Haureu de complir amb les vostres obligacions.

Haureu de complir les vostres obligacions.

compondre/composar

Cal anar amb compte amb aquests verbs perquè el segon envaeix sovint l’àmbit del primer, que és l’únic que s’usa en llenguatge administratiu i significa ‘formar, constituir, integrar, combinar’. També significa ‘crear, elaborar, confeccionar’ i ‘arranjar’. Atenció també al participi, que és compost i no composat.

Els tribunals estan composts pels membres següents [...]

Componen la Junta deu membres en representació de les associacions [...]

L’autor premiat ha compost la peça amb què s’inaugurarà el cicle.

compte

Cal recordar la grafia d’aquest substantiu, que és masculí, per la qual cosa els adjectius que l’acompanyin també ho han de ser.

Hi ha un error en el número de la conta bancària que heu facilitat.

Hi ha un error en el número del compte bancari que heu facilitat.

comú/una

Cal posar atenció a la forma femenina d’aquest adjectiu, que també és la base de l’adverbi comunament.

Les incidències més comunes del Servei d’Informàtica són errors en el sistema.

Les incidències més comunes del Servei d’Informàtica són errors en el sistema.

concebir

La forma correcta de l’infinitiu és concebre i la del participi, concebut/da.

concluir

La forma correcta de l’infinitiu és concloure i la del participi, conclòs/osa.

concurrir

La forma correcta de l’infinitiu és concórrer i la del participi, concorregut/da.

condicionar

Aquesta és la forma correcta del verb, sense a inicial, a partir del qual obtenim tant l’adjectiu condicionat com el substantiu condicionament.

conforme

És un adjectiu, però no una conjunció equivalent a a mesura que i segons.

Els representants varen estar conformes amb la proposta.

Aplicarem els preus conforme es vagin actualitzant.

Aplicarem els preus a mesura que es vagin actualitzant.

confós/confús

Cal no confondre aquestes dues formes: la primera és el participi del verb confondre i indica resultat, mentre que la segona és un adjectiu, sinònim de poc clar.

L’esborrany de l’acta era força confús en diversos paràgrafs i el secretari mateix es va mostrar confós a l’hora de fer aclariments.

connex/a, connexió, connectar

S’escriuen amb doble ena.

consegüentment/conseqüentment

El primer adverbi és sinònim de les locucions consecutives en conseqüència o per consegüent, mentre que el segon vol dir ‘d’una manera conseqüent’.

El president ha actuat conseqüentment en aquest afer.

Consegüentment, les crítiques que ha rebut per part d’alguns sectors no tenen fonament.

conseguir

La forma correcta és aconseguir.

constrènyer, constrenyiment

Són les formes correctes per als castellanismes apremiar i apremio.

contemplar

Aquest verb només té un sentit literal relacionat amb la vista i no s’ha d’utilitzar en sentit figurat en el lloc de disposar, establir, preveure, etc.

El Reglament contempla la possibilitat de renunciar a l’assignació.

El Reglament preveu la possibilitat de renunciar a l’assignació.

La presidenta diu que la Llei no contempla aquesta obligatorietat.

La presidenta diu que la Llei no estableix aquesta obligatorietat.

contexte

La forma correcta és context, en plural contexts o contextos.

correcte/a

Cal parar atenció al nom que acompanya per a fer la concordança en masculí o en femení.

córrer a càrrec

Les formes correctes d’aquesta locució són anar a càrrec o ser a càrrec. També es pot fer servir el verb encarregar-se si es canvia tota l’estructura de la frase.

Les despeses de publicació corren a càrrec de l’empresa contractista.

Les despeses de formació són a càrrec de l’empresa contractista.

L’empresa contractista s’encarrega de les despeses de formació.

costum

És una paraula masculina i, per tant, els determinants i els adjectius que l’acompanyen també ho han de ser.

covid

És una paraula femenina, que escrivim en minúscula.

La covid s'ha escampat arreu del món.

crisi

Cal recordar que el singular no du -s final, però el plural sí.

cult

Com a substantiu la forma correcta és culte; com a adjectiu té dues terminacions: culte/a.

Amb aquest acte es vol retre culte als investigadors destacats.

En un país culte, en una societat culta, determinades coses no haurien de passar.

cumplimentar

La forma catalana complimentar vol dir ‘fer compliments (a algú)’. Per tant, no és correcta com a sinònim d’emplenar o formalitzar.

Cal complimentar les visites tal com es mereixen.

Complimentau només la franja ombrejada.

Emplenau només la franja ombrejada.

Aquest contracte s’ha de complimentar davant notari.

Aquest contracte s’ha de formalitzar davant notari.

currículum

El plural és currículums. Si s’escriu la forma llatina sencera (curriculum vitae), cal tenir present que va en cursiva, no du accent i fa el plural llatí (curricula vitae).

d’alguna manera

No s’ha d’abusar d’aquesta expressió perquè sovint és supèrflua.

La Sra. Palou opina que aquestes mesures d’alguna manera són suficients.

La Sra. Palou opina que aquestes mesures són suficients.

d’aquí a

La preposició a no s’ha d’ometre. Cal tenir present que les formes dins i dintre no són sinònimes d’aquesta locució.

El conseller s’ha compromès a convocar una reunió d’aquí a quinze dies.

d’ara en endavant

La normativa només accepta les formes en endavant, d’ara endavant, o d’avui endavant segons el context.

darrer/a, darrerament

Són formes tan correctes com últim/a i últimament.

darrere

Aquest adverbi acaba en -e. Com a adjectiu té dues terminacions (darrer/a) i és a partir de la femenina que es forma l’adverbi darrerament.

de data

Sempre complementa un nom (el d’un document) i és una expressió sinònima d’amb data.

El 4 de juny he rebut una sol·licitud de data (o amb data) 28 de maig.

de + infinitiu

És un castellanisme quan s’utilitza amb valor condicional i s’ha de substituir per una conjunció condicional: si, en el cas que, etc.

De produir-se aquest canvi d’assignació, caldrà veure [...]

Si es produeix aquest canvi d’assignació, caldrà veure [...]

En el cas que es produeixi aquest canvi d’assignació, caldrà veure [...]

de l’ordre de

Cal substituir aquesta locució per expressions com devers, al voltant de, prop de, més o menys, aproximadament, uns/unes, etc.

Tenim un romanent de l’ordre de cinc milions.

Tenim un romanent de devers cinc milions.

Tenim un romanent d’uns cinc milions.

de quant en quant, de tant en quant

La forma correcta és de tant en tant.

debatir

La forma correcta de l’infinitiu és debatre i la del participi, debatut/da.

decenni

Vol dir ‘període de deu anys’. L’adjectiu corresponent és decennal i significa ‘que consta de deu anys’ o ‘que té lloc cada deu anys’.

decepcionar

La forma correcta de l’infinitiu és decebre i la del participi, decebut/da.

demés

És un castellanisme que s’ha de substituir, segons el context, per la resta, els altres, etc.

Els demés assistents es varen abstenir.

Els altres assistents es varen abstenir.

Si excloem els dimecres, els demés dies l’horari és molt ajustat.

Si excloem els dimecres, la resta de dies l’horari és molt ajustat.

dependent/depenent

Cal anar amb compte de no confondre aquestes dues paraules. Depenent és el gerundi del verb dependre, mentre que dependent és, d’una banda, el substantiu que designa la persona que despatxa en una botiga i, de l’altra, l’adjectiu que indica que depèn d’algú o d’alguna cosa.

Depenent del romanent del pressupost es destinaran més doblers a mobiliari urbà.

La Secció de Selecció, dependent de Personal, s’encarregarà també de [...]

des de/des que

Cal recordar que s’escriu separat i que la preposició de cau davant de la conjunció.

No hi ha tornat a haver incidents des del maig passat.

No hi ha tornat a haver incidents des que es varen aprovar les reformes.

descontent(a)/descontentament

Cal no confondre aquestes dues paraules: la primera és un adjectiu i la segona, un substantiu.

L’oposició s’ha mostrat descontenta amb alguns dels canvis adoptats.

El descontent de l’oposició no ha evitat els canvis.

El descontentament de l’oposició no ha evitat els canvis.

desempenyar

Aquest verb és un castellanisme i s’ha de substituir, segons els casos, per exercir o ocupar, fer, dur a terme, etc.

La Sra. Estades desempenyarà provisionalment el càrrec.

La Sra. Estades ocuparà provisionalment el càrrec.

Esperem que les accions desempenyades pels interlocutors fructifiquin.

Esperem que les accions duites a terme pels interlocutors fructifiquin.

despedir

La forma correcta és acomiadar. Si ens referim a treballadors amb càrrec, també es pot utilitzar destituir o separar.

despreciar

És un castellanisme que s’ha de substituir, segons el context en què es trobi, per menysprear (‘tenir per menys’) o negligir (‘no tenir en compte’).

Els professionals s’han sentit despreciats en més d’una ocasió.

Els professionals s’han sentit menyspreats en més d’una ocasió.

Es tracta d’una quantitat gens despreciable.

Es tracta d’una quantitat gens menyspreable.

A fi de ser sintètics hem despreciat les dades menys rellevants.

A fi de ser sintètics hem negligit les dades menys rellevants.

desprovist/a

La forma correcta del participi és desproveït/da.

detentar

La forma catalana d’aquest verb és detenir i significa ‘guardar alguna cosa en la seva possessió', però no s’ha de fer servir com a sinònim de tenir, exercir o ocupar (referent a càrrecs).

Ha detingut el títol de campiona durant tres anys. 

La Sra. Sampol ha detentat la presidència de la Comissió fins avui.

La Sra. Sampol ha detingut la presidència de la Comissió fins avui.

La senyora Rovira ha ocupat la presidència de la Comissió fins avui.

devengar

Aquest verb és un castellanisme que cal substituir per formes com meritar, produir, costar, vèncer, etc., segons el context.

La lletra venç el 12 de setembre.

En data 10 de gener el personal especial de neteja ja havia meritat la meitat del sou establert.

diferent a

La forma correcta és diferent de.

dins de / dintre de

En referir-nos a terminis la forma correcta és d’aquí a. La preposició a no s’ha d’ometre.

El conseller s’ha compromès a convocar una reunió dins de quinze dies.

El conseller s’ha compromès a convocar una reunió d’aquí a quinze dies.

direcció

No és sinònim d’adreça. Domicili i adreça sí que en són sinònims.

disciplinari/ària

Aquestes són les formes correctes i no disciplinar. Així doncs, tindrem els adjectius interdisciplinari/ària, multidisciplinari/ària i pluridisciplinari/ària.

disfrutar

En llenguatge administratiu aquest castellanisme s’ha de substituir per gaudir, tot i que de vegades equival més aviat a tenir.

Les persones que hagin treballat els dies festius podran disfrutar d’una setmana de vacances a primers d’any.

Les persones que hagin treballat els dies festius podran gaudir d’una setmana de vacances a primers d’any.

Alguns centres gaudeixen de molt de prestigi.

Alguns centres tenen molt de prestigi.

donar compte

Vol dir ‘donar explicacions o informació’. En canvi, la forma pronominal donar-se compte és un castellanisme que cal substituir per adonar-se.

La gerent va comparèixer en roda de premsa per a donar compte del darrer balanç.

donat que

És una locució causal sinònima de com que o atès que.

Donat que no hem rebut tota la documentació no podem votar la proposta.

doncs

És una conjunció consecutiva o il·lativa, no causal.

Aquesta Comissió ha de vetlar, doncs, pel bon funcionament dels centres d’atenció.

T’agrairem que hi participis, doncs és una qüestió que ens afecta a tots.

T’agrairem que hi participis, perquè és una qüestió que ens afecta a tots.

dur [un temps]

No és correcte utilitzar aquesta construcció seguida de gerundi o de complement de lloc. Les alternatives possibles depenen del context.

Com que du més quatre anys en aquest Centre [...]

Com que fa més de quatre anys que fa feina en aquest centre, [...]

Aquesta diada commemorativa es du celebrant des de fa cinc anys.

Aquesta diada commemorativa se celebra des de fa cinc anys.

efectuar

Convé no abusar d’aquest verb; moltes vegades és preferible convertir en verb el nom que acompanya o substituir-lo per fer.

Al torn obert de paraules ningú va efectuar cap pregunta.

Al torn obert de paraules ningú va fer cap pregunta.

Al torn obert de paraules ningú va demanar res.

el dia següent

La forma catalana més genuïna és l’endemà.

L’Ordenança entrarà en vigor el dia següent al de la seva publicació.

L’Ordenança entrarà en vigor l’endemà de la seva publicació.

el més aviat possible

Aquest temporal ha d’anar introduït per la preposició a: al més aviat possible. També són correctes les formes com més aviat millor i tan aviat com sigui possible.

el reste

La forma correcta és la resta, en femení. També hi ha la forma plural les restes.

elaborar, elaboració

S’escriuen sense l·l.

eleccions

Totes les paraules d’aquesta família (elegir, electoral, etc.) s’escriuen sense l·l.

e-mail

Cal evitar l’ús d’aquest anglicisme i substituir-lo, segons els casos, per adreça electrònica, correu electrònic o missatge electrònic.

Si no disposau de correu electrònic, us farem arribar els acords de la Junta en paper.

Aquest virus pot destruir tots els missatges electrònics guardats.

La nostra adreça electrònica és la següent: [...]

emplaçar

En el camp de la construcció s’utilitza com a sinònim de situar. En canvi, no és sinònim de citar.

Han emplaçat la biblioteca a l’ala esquerra de l’edifici.

Han emplaçat el Sr. Coll a declarar.

Han citat el Sr. Coll a declarar.

emplear

És un castellanisme que s’ha de substituir, segons el context, per emprar, fer servir, ocupar, usar, etc. En canvi, la normativa admet empleat/da com a sinònim de treballador/a. El substantiu corresponent és, segons el context, ús o ocupació, no empleo. D’altra banda, cal utilitzar ocupador, i no empleador, per a designar la persona física o jurídica de caràcter públic o privat sense ànim de lucre que dona feina o ocupació a una o més persones per compte d’altri.

emplenar

És sinònim d’omplir però és la forma més comuna en texts administratius. Cal recordar que emplenar i complimentar no són sinònims.

en/na

Aquest article personal no és propi del llenguatge administratiu i no s’ha d’utilitzar, doncs, a cap document d'aquest tipus.

en base a

S’ha de substituir, segons el context, per a causa de, a partir de, atès, basant-se en, d’acord amb, en funció de, partint de, vist, etc.

El Projecte es desenvoluparà en base a l’esbós inicial.

El Projecte es desenvoluparà basant-se en l’esbós inicial.

El Projecte es desenvoluparà sobre la base de l’esbós inicial.

En base a la sentència caldrà interposar-hi un altre recurs.

Vista la sentència caldrà interposar-hi un altre recurs.

en el seu defecte

És un castellanisme que cal substituir per formes com ara quan no n’hi ha, si no hi és, quan falti, etc.

La intenció és fer servir sobres amb finestreta o, en el seu defecte, etiquetes identificatives.

La intenció és fer servir sobres amb finestreta o, si no n’hi ha, etiquetes identificatives.

La sol·licitud ha d’estar firmada pel president o, en el seu defecte, pel secretari.

La sol·licitud ha d’estar firmada pel president o, si està absent, pel secretari.

en el benentès

La forma correcta de la locució és amb el benentès.

en el seu dia

És un castellanisme que cal substituir per la data concreta o bé eliminar.

En el seu dia es va emetre un informe tècnic en què [...]

El 14 d’abril es va emetre un informe tècnic en què [...]

Aquesta qüestió ja havia estat debatuda i resolta en el seu dia.

Aquesta qüestió ja havia estat debatuda i resolta.

en el successiu

És un castellanisme que cal substituir per a partir d’ara, en endavant o d’ara endavant. Recordem que la forma d’ara en endavant no està admesa.

en la mida del possible

Aquesta expressió és un castellanisme i s’ha de substituir per en la mesura que es pugui o tant com es pugui.

en la mida que

S’ha de substituir per en la mesura que.

en línia

Aquesta és la forma normativa i no l’anglicisme on-line.

en lloc de/enlloc

No s’han de confondre aquestes dues formes; la primera és una conjunció que equival a en comptes de i la segona és un adverbi que equival a en cap lloc.

Els assistents han decidit establir un termini de deu dies per a suggeriments en lloc d’aprovar la proposta el mateix dia de la sessió.

Els incidents referits pel testimoni no consten enlloc.

en motiu de

Aquesta locució s'introdueix amb la preposició amb: amb motiu de.

en ordre a

És un anglicisme que cal substituir per una conjunció de finalitat: per, per tal de, a fi de, etc.

en quant a

Aquesta forma és un castellanisme i s’ha de substituir per quant a o fer servir altres conjuncions, com pel que fa a, respecte a/de o en relació amb.

en relació a

Les formes correctes són en relació amb o amb relació a, segons el context.

en relació amb

Introdueix l’element amb el qual es compara o està en relació. Tot i que originàriament se sol distingir d’amb relació a, a la pràctica sovint són intercanviables.

Inform favorablement sobre el projecte presentat per l’empresa Claus, que en relació amb el presentat per SOFISA té quatre avantatges clars.

Amb relació a la vostra proposta, us he de fer saber [...]

En relació amb la vostra proposta, us he de fer saber [...]

en vista de

No s’ha de confondre amb amb vista a. En vista de té un valor causal i és substituïble per atès/esa/esos/eses, d’acord amb, etc., mentre que amb vista a s’utilitza per a referir-se al futur i es pot substituir per pensant en o amb la intenció de.

En vista dels resultats duplicarem els nostres esforços.

Caldria fer una bona difusió del Programa amb vista a la pròxima Assemblea.

enclau

La forma correcta és enclavament.

enfoc

La forma correcta és enfocament.

enllaç

Aquesta és la forma normativa de l’anglicisme link. Per a referir-se a l’acció, cal fer servir la perífrasi fer un enllaç.

entorn a

La forma correcta és entorn de.

entregar, entrega

Són formes admeses per la normativa al costat de lliurar i lliurament.

envio

La forma catalana és enviament o bé tramesa.

equànim

La forma correcta d’aquest adjectiu és equànime, tant en masculí com en femení.

escàner, escaneig, escanejar

Aquestes són les formes normatives per a designar l’aparell, l’acció i el verb, respectivament.

escaure/escaure’s

Escaure vol dir ‘anar bé, convenir’, mentre que escaure’s significa ‘esdevenir-se, tenir lloc’. El més freqüent és trobar aquests verbs a les estructures condicionals si escau i si s’escau.

Tantes despeses en manteniment no escauen a un local d’aquestes dimensions.

El primer dia de pagament s’escau en dimecres.

Si escau, la proposta s’aprovarà la setmana que ve.

Aquesta situació hipotètica, si s’escau, es pot aprofitar com a base per a les negociacions.

esdeveniment

Aquesta és la forma correcta i no aconteixement.

espaial

La forma correcta és espacial.

esquerre/a

Cal parar atenció al nom que acompanya a l’hora de fer servir la forma masculina o la femenina.

estàndard, estandarditzar

Aquestes són les grafies correctes per al substantiu/adjectiu i el verb.

estar clar

És un castellanisme que cal substituir per ser clar.

Està clar que amb un augment de la tarifa s’eixugaria el dèficit.

És clar que amb un augment de la tarifa s’eixugaria el dèficit.

La proposta dels tècnics no pot estar més clara.

La proposta dels tècnics no pot ser més clara.

estendre acta

En llenguatge administratiu s’utilitza en l’expressió estendre acta, que té com a sinònim complementari aixecar acta.

exacte/a

Cal parar atenció al nom que acompanya a l’hora de fer servir la forma masculina o la femenina.

exempte

Les formes correctes són exempt per al masculí i exempta per al femení.

existir

Cal evitar l’abús d’aquest verb en contexts en què és més apropiat haver-hi.

Existeixen diverses esmenes al Projecte.

Hi ha diverses esmenes al Projecte.

extendre

La forma correcta és estendre, però el substantiu és extensió.

extra

Aquest adjectiu pot designar dos conceptes. D'una banda, significa 'extraordinari'; és a dir, 'fora de l'habitual', i ha de concordar en nombre amb el substantiu; de l'altra, significa 'de qualitat superior' i és invariable.

Les hores extres no es remuneraran.

Són molt cars però s'ha de tenir en compte que són uns vins extra.

extrany

La forma correcta és estrany.

façana/fatxada

Totes dues formes són correctes.

faig constar

El nom del document en què apareix aquesta expressió és diligència. Cal evitar, doncs, de referir-s'hi com un faig constar.

fallar

En català no té cap accepció jurídica; quan feim referència a una sentència no parlam de fallar sinó de decidir, i si feim referència a un concurs, el verb és resoldre o decidir.

faltar

És tan correcte com mancar.

fer a mans

Vol dir entregar o lliurar, però no és sinònim de trametre en sentit general. Per tant, no s’ha d’utilitzar en documents de tramesa, sigui quin sigui el canal de transmissió.

fer avinent

Vol dir recordar però no fer saber o notificar. Només s’utilitza, doncs, quan es tracta d’un recordatori i no d’una primera informació.

fer front

Significa afrontar o plantar cara. No és adequat fer servir aquest verb en llenguatge administratiu.

El Servei mateix farà front a les despeses que es generin.

El Servei mateix es farà càrrec de les despeses que es generin.

El Servei mateix assumirà les despeses que es generin.

fi

En masculí vol dir finalitat i en femení vol dir final.

finançar, finançament

Cal tenir en compte que el substantiu no és financiació. També cal parar atenció al subjuntiu del verb, que és financi i no financiï (ja que no és un verb acabat en -iar).

finiquito

La forma catalana és liquidació. El document que recull aquesta acció és la quitança.

firma, firmar

Aquestes formes són tan correctes com signatura i signar.

fixe

La forma correcta és fix, i fixos en plural.

forani/ània

La forma correcta d’aquest adjectiu és forà/ana.

formalitzar

En llenguatge administratiu indica ‘donar la forma correcta (a un document)’. No és, per tant, sinònim d’emplenar. Tampoc s’ha de fer servir el castellanisme cumplimentar (o complimentar, que té un altre significat).

frangueig a destinació

És l’expressió que indica que no cal posar segell en una carta postal.

full/fulla

Aquestes dues paraules tenen significats ben diferents, tot i la tendència errònia d’utilitzar fulla com a sinònima de full. Full és, entre altres coses, un tros de paper o també cadascuna de les làmines que formen un llibre. Fulla és un òrgan vegetal i també una làmina tallant. En llenguatge administratiu, doncs, la forma habitual és full.

fullet

És la forma correcta per a referir-se a un document imprès de poques pàgines que constitueix una unitat bibliogràfica. Segons els casos, en poden ser sinònims opuscle, díptic, tríptic, desplegable, llibret, etc. No hem d’emprar en aquest cas fulletó, que és cada una de les parts en què s’edita una obra literària.

ganància

La forma correcta és guany.

garantitzar

La forma correcta és garantir.

gasto

La forma correcta és despesa. El verb gastar sí que és normatiu.

gratis

Tot i que és una forma correcta, també ho és, i més genuïna, de franc. Segons el context, també es poden fer servir l’adjectiu gratuït/a i l’adverbi gratuïtament.

habitatge

Aquesta és la forma acceptada per la normativa i no vivenda.

hardware

Aquesta forma és un anglicisme que cal substituir per maquinari.

haver-hi que

És un castellanisme que s’ha de substituir per caldre o haver de.

Hi haurà que contractar una altra empresa de subministraments.

Caldrà contractar una altra empresa de subministraments.

S’haurà de contractar una altra empresa de subministraments.

hipòtesi

Cal recordar que el singular no du s final però el plural sí.

hores d’ara

La forma correcta de la locució és a hores d’ara.

i demés

És un castellanisme que en alguns casos es pot eliminar i en d’altres es pot substituir per etc.

El Pla avalua els diferents aspectes del reciclatge: recollida, tractament, reutilització i demés.

El Pla avalua els diferents aspectes del reciclatge: recollida, tractament i reutilització.

El Servei d’Informàtica s’ocuparà dels ordinadors personals, la telefonia, les connexions amb la xarxa i demés.

El Servei d’Informàtica s’ocuparà dels ordinadors personals, la telefonia, les connexions amb la xarxa, etc.

igual

Aquest adjectiu, que només vol dir ‘de la mateixa manera’, no és sinònim de l’adverbi potser. Tot i que aquesta incorrecció és més pròpia de la llengua oral, comença a transcendir a l’escriptura i cal evitar-la.

El Sr. Llopis va manifestar que igual s’abstindria.

El Sr. Llopis va manifestar que potser s’abstindria.

immediacions

Tot i que la paraula immediació existeix és incorrecte fer-ne servir el plural com a sinònim de voltants o rodalia.

impresos / impressió, impressora

Els composts de -pressió s’escriuen amb doble s. Però impresos no és un d’aquests composts i només en du una.

imprimit/da

El participi del verb imprimir és imprès/esa.

incautar

Les formes correctes són confiscar o requisar.

incidir

Aquest verb vol dir bàsicament repercutir i no insistir. El mateix passa amb incidència.

La informació prèvia ha incidit en l’augment de la matrícula.

Potser caldria incidir més en aquest punt.

Potser caldria insistir més en aquest punt.

incluir, incluït/ida

L’infinitiu d’aquest verb és incloure i el participi, inclòs/osa.

inclús

No és correcte com a adverbi i s’ha de substituir per fins i tot. En contexts més formals també es pot utilitzar àdhuc.

incurrir

La forma correcta és incórrer.

índex

El plural d’aquest substantiu és índexs, amb la mateixa pronunciació.

informar

Cal recordar que l’ús administratiu correcte requereix les preposicions de o sobre. D’altra banda, la persona informada és el complement directe i, per tant, no s’introdueix amb la preposició a.

Inform favorablement la proposta de contractació.

Inform favorablement sobre la proposta de contractació.

Heu d’informar a la gerent dels darrers transvasaments de partides pressupostàries.

Heu d’informar la gerent dels darrers transvasaments de partides pressupostàries.

infraestructura

Aquesta és la forma normativa que, com passa amb termes semblants (els formats amb estructura o d’altres com poliesportiu, autoescola, drogoaddicció), no omet la vocal inicial.

infrascrit/a

Cal tenir en compte que l’article masculí s’apostrofa davant d’infrascrit, però no davant d’infrascrita. És sinònim de sotasignat/da. Recordem que sotasignant no és normatiu.

insertar

La forma correcta de l’infinitiu és inserir. El substantiu és inserció, no insert.

instància

La forma preferent per a referir-se a aquest document és sol·licitud.

intermig/tja

La forma correcta d’aquest adjectiu és intermedi/èdia.

interval

És una paraula aguda i, per tant, no s’accentua.

invitar

És tan correcte com convidar.

justificant de recepció

Indica l’escrit firmat en què es deixa constància que s’ha rebut una carta, una tramesa, etc. Té com a sinònim complementari acusament de recepció. La forma acús de rebut és incorrecta. Pel que fa a la forma verbal, es recomana fer servir acusar recepció de.

limítrofe

Les formes correctes d’aquest adjectiu són limítrof per al masculí i limítrofa per al femení.

línia / lineal, alinear

Cal recordar que l’única paraula de la família que s’escriu amb i és línia; la resta són cultismes que conserven la e llatina.

link

Cal substituir aquest anglicisme per la forma catalana enllaç. Per a referir-se a l’acció cal usar la perífrasi fer un enllaç.

liquidesa

La forma correcta és liquiditat.

llista/llistat, llistar

La paraula llistat/da és fonamentalment un adjectiu que significa ‘que té llistes o franges’. També té una accepció en informàtica: ‘document produït per la impressora en paper continu’. No és correcte, doncs, fer servir aquesta paraula com a sinònim de llista o relació, de la mateixa manera que no ho és fer servir el verb llistar amb el sentit de ‘fer una llista’.

S’ha publicat el llistat d’admesos a la Intranet. 

S’ha publicat la llista d’admesos a la Intranet.

mailing

Cal substituir aquest anglicisme per les formes tramesa o enviament, o bé per publitramesa quan es tracta d’una tramesa de publicitat.

malgrat (que)

Quan introdueix una oració amb el verb conjugat hi ha d’haver la conjunció que.

El Reglament no es tramitarà malgrat les peticions en aquest sentit.

Malgrat que queden pendent algunes obres menors el Casal ja s’ha obert al públic.

Hem tramitat la vostra sol·licitud malgrat hi falti el pressupost detallat.

Hem tramitat la vostra sol·licitud malgrat que hi falti el pressupost detallat.

maquinari

És la forma normativa; cal evitar l’anglicisme hardware.

màrqueting

Aquesta és la forma correcta. S’han d’evitar marketing i mercadotècnia.

mass media

La forma catalana és mitjans de comunicació de masses (o les sigles MCM).

màster

Aquesta és la forma correcta. No és aconsellable utilitzar mestratge com a sinònim.

mateix

És correcte si va davant d’un nom o si l’emfasitza, però no com a pronom. En aquest segon cas, es tracta d’un castellanisme que cal substituir per un pronom feble o un possessiu, segons els casos.

El Punt Verd s’ubicarà al mateix lloc on estava abans de la remodelació.

Durant la presentació l’autor mateix va fer un resum del seu informe.

La maquinària que instal·li el contractista anirà a compte del mateix.

La maquinària que instal·li el contractista anirà a compte seu.

matitzar

La forma correcta és matisar.

medi

Cal distingir aquesta paraula de mitjà i de mig.

medi ambient, medi natural, medi aquàtic, etc.

mitjà de transport, mitjà de comunicació, mitjans econòmics, etc.

mediana/mitja/mitjana

Cal no mesclar aquestes dues paraules. En llenguatge administratiu se sol confondre mitja com a partitiu (el femení de mig: mig examen, a mitja setmana, mitja plantilla) i mitjana com a adjectiu (allò que és al mig d’una gradació: nota mitjana, edat mitjana, punt mitjà, tècnic mitjà, terme mitjà, mitjana edat, etc.). Així mateix, cal tenir en compte que la mitjana també és, en una sèrie, el resultat de dividir la suma dels termes pel nombre de termes i, en obres públiques, el separador dels dos sentits de circulació en una via interurbana. En canvi, el substantiu mediana designa, en estadística, la dada central d’una sèrie.

medir

És un castellanisme que cal substituir per les formes catalanes amidar, mesurar, etc., o bé per fer quan no és un verb d’acció.

La responsable de manteniment ja ha medit els panys de paret que cal folrar.

La responsable de manteniment ja ha amidat els panys de paret que cal folrar.

Cal que medim les nostres possibilitats abans de presentar el recurs.

Cal que mesurem les nostres possibilitats abans de presentar el recurs.

La tanca verda del nou edifici de serveis medeix 50 m.

La tanca verda del nou edifici de serveis fa 50 m.

membret

Aquesta forma és un castellanisme i s’ha de substituir per capçalera.

mentre / mentre que / mentrestant

Cal no mesclar aquestes tres formes: mentre indica simultaneïtat, mentre que introdueix una oposició i mentrestant també és temporal i sempre s’utilitza aïllat.

Us inform que mentre durin les obres s’accedirà a l’aparcament per la sortida secundària.

Hem observat que els residents d’origen comunitari disminueixen, mentre que els d’origen extracomunitari augmenten.

Us inform que, mentrestant, les reunions del Comitè es traslladaran a l’edifici de la Policia Local.

merma, mermar

Les formes catalanes són minva i minvar. També es poden fer servir els sinònims disminució i disminuir.

més bé

Equival a millor però no és correcte com a sinònim de més aviat.

En general els ciutadans consideren que la senyalització actual està més bé que la d’abans.

La proposta del regidor és més bé conciliadora.

La proposta del regidor és més aviat conciliadora.

mesa/taula

Els mots mesa i taula, que representen conceptes molt pròxims entre si, poden fer referència a un grup de persones constituït per a ocupar-se d’una qüestió.

De manera general, si aquest grup de persones té una certa estructura jeràrquica, l’atribució de dirigir o poder de decisió sobre el tema que les congrega es fa servir la forma mesa. Per exemple, mesa de contractació designa l’organisme que, en les adjudicacions de determinats contractes administratius, decideix sobre les diferents opcions. I la denominació mesa electoral designa el ‘conjunt de persones que dirigeixen el procés electoral en una secció o zona electoral’.

En canvi, la forma taula rodona designa el ‘debat públic d’un tema amb diversos participants, en què ningú no presideix ni dirigeix’. I en l’àmbit de la premsa, taula de redacció fa referència a la ‘taula on treballen els redactors d’una publicació’

mesura/mida

El segon terme fa referència a la longitud i el primer, a la resta de paràmetres. Per al sentit figurat (a mesura que, en la mesura que) s’utilitza sempre mesura. Cal tenir en compte que grandària o dimensions poden ser sinònims de mida, però tamany no és normatiu.

miler, milió, mil·leni, mil·lenari/ària, mil·lèsim/a

Cal parar atenció a la grafia d’aquestes paralules.

millor + participi

La construcció genuïna és més ben + participi.

Un 35% dels ciutadans considera que la reforma podria estar millor programada.

Un 35% dels ciutadans considera que l’activitat podria estar més ben programada.

mitgeval

La forma correcta és medieval.

mixte

La forma correcta és mixt/a.

montar

La forma catalana és muntar, i d’aquí els derivats muntatge o muntura.

necessitar de

Aquest verb no du preposició.

L’Àrea necessita d’una nova dotació econòmica.

L’Àrea necessita una nova dotació econòmica.

no obstant

Aquesta conjunció sempre ha de dur expressat el terme que obsta. Quan no s’especifica s’hi posa el pronom això, davant o darrere.

No obstant la pressió de l’opinió pública, les reformes no començaran fins a l’abril.

No obstant, el projecte definitiu s’aprovarà el març.

Això no obstant, el projecte definitiu s’aprovarà el març.

No obstant això, el projecte definitiu s’aprovarà el març.

nombrar, nombrament

Les formes correctes són nomenar i nomenament.

nombre/número

Moltes vegades la paraula número envaeix el camp semàntic de nombre, que és molt més ampli. Nombre s’utilitza sobretot com a sinònim de conjunt o quantitat, i número indica un element dins una sèrie i va acompanyat d’una xifra. També cal parar atenció a les abreviacions respectives (nre. i núm.) i a l’adjectiu numerós, que s’ha de substituir per nombrós.

Enguany el número de participants a la Trobada és molt alt.

Enguany el nombre de participants a la Trobada és molt alt.

Poden sol·licitar l’ajuda els membres de família numerosa.

Poden sol·licitar l’ajuda els membres de família nombrosa.

nomenar/anomenar

Aquests dos verbs tenen significats diferents. Nomenar vol dir ‘designar algú perquè ocupi un càrrec o perquè dugui a terme una acció’ i anomenar, ‘donar nom', 'dir-se' o 'esmentar'.

nucli antic / nucli urbà

Aquestes són les formes correctes, ja que no s’ha d’utilitzar el substantiu casc en contexts urbanístics. També es pot optar, segons el context, per centre urbà, centre històric, barri antic, etc.

o

Aquesta conjunció no canvia mai a u ni s’accentua.

obertura

Aquesta és la forma correcta del substantiu, també en sentit figurat; apertura és un castellanisme.

obrant

És un castellanisme que cal substituir per que consta, que figura, en poder de, etc.

Segons la informació obrant en aquesta Secretaria, [...]

Segons la informació que consta en aquesta Secretaria, [...]

ofertar

La normativa no recull aquest verb, que cal substituir per oferir.

El Servei ofertarà visites guiadeses.

El Departament oferirà quatre seminaris com a crèdits lliures.

El nombre màxim de crèdits ofertats aquest quadrimestre [...]

El nombre màxim de crèdits oferts aquest quadrimestre [...]

omitir

La forma correcta és ometre.

on-line

Cal substituir aquest anglicisme per la forma normativa en línia.

òrgan/orgue

No s’han de confondre aquests dos noms. L’orgue és un instrument musical, mentre que en llenguatge administratiu el terme habitual és òrgan, que també pertany als camps de l’anatomia, la política i la tecnologia.

El mes que ve es crearan dos òrgans més de gestió.

ostentar

En català aquest verb només vol dir ‘mostrar, especialment amb afectació o vanitat’. No és, per tant, aplicable a càrrecs o funcions, context en què s’han de fer servir verbs com ocupar, exercir, tenir, etc.

La Sra. Domènech ostenta el càrrec de gerent en funcions.

La Sra. Domènech ocupa/exerceix el càrrec de gerent en funcions.

otorgar

La forma catalana és atorgar.

pago

La forma correcta és pagament.

parèntesi

És un substantiu masculí acabat en i que forma el plural afegint una s. Cal posar atenció a la forma que correspon en cada cas.

El secretari va proposar que fessin un parèntesi de dos mesos.

Indicau, entre parèntesis, quina opció triau.

pàrquing

Aquest anglicisme, que s’escriu amb grafia catalana, és el sinònim secundari d’aparcament, que és la forma preferible.

pàrraf

La forma correcta és paràgraf. Per tant, el derivat parrafada s’ha de substituir, en un registre no col·loquial, per paràgraf llarg o altres formes que el context faci escaients.

part

No és sinònim d’informe o comunicat; així mateix, cal substituir la locució donar part per informar.

pase

La forma correcta és passi i només fa referència al document que serveix per a accedir a un lloc; per als altres significats que se li atribueixen erròniament, cal fer servir desfilada (de models), projecció (d’una pel·lícula), etc.

pel contrari

La forma correcta és (tot) al contrari o bé alternatives com per contra, en canvi, etc.

pel demés

Les formes correctes són fora d’això, llevat d’això, tret d’això, etc.

pel moment

La forma correcta és de moment o bé l’alternativa ara per ara.

per a que

Aquesta combinació no és normativa. Pera indicar finalitat la conjunció correcta és perquè. En interrogatives, directes o indirectes, la forma és per a què, amb accent.

S’ha ideat una targeta per a que l’usuari pugui accedir directament al servei de préstec.

S’ha ideat una targeta perquè l’usuari pugui accedir directament al servei de préstec.

La Sra. Llop demana per a què servirà realment aquesta targeta.

per quant

Aquesta forma és correcta en expressions de quantitat, però no té valor causal. En aquest context s’ha de substituir per ja que, perquè, per tal com, atès que, etc.

A l’albarà no hi consta per quant es varen adquirir les altres tres impressores.

La Sra. Mestres demana que es retiri la denúncia per quant la considera improcedent.

La Sra. Mestres demana que es retiri la denúncia ja que la considera improcedent.

per suposat, per supost

Són calcs del castellà i s’han de canviar per evidentment, és clar, i tant, per descomptat, etc.

període

És una paraula esdrúixola i, per tat, amb accent.

personar-se

Aquest verb pertany a l’àmbit jurídic i vol dir ‘comparèixer com a part en un judici’. No és, per tant, un sinònim general d’acudir, comparèixer o presentar-se.

L’Ajuntament ha decidir personar-se en aquesta causa.

El Sr. Martorell s’ha personat al Negociat responent a l’emplaçament.

Teniu un termini de deu dies hàbils per a personar-vos al Negociat.

Teniu un termini de deu dies hàbils per a comparèixer al Negociat.

plaç

La forma correcta és termini.

pleit

La forma correcta és plet, de la qual deriva pledejar.

plus

El plural és plusos.

plusvàlua

Aquesta és la forma correcta i no plusvalua ni plusvalia.

poc a poc

La forma correcta és a poc a poc.

porcentatge

La forma correcta és percentatge.

portantveu

La forma correcta és portaveu.

posat que

Té valor condicional, no causal. És sinònim de si, com que en el cas, etc. Posat que tinguéssim tota la documentació, podríem votar la proposta.

Posat que no hem rebut tota la documentació, no podem votar la proposta.

Com que no hem rebut tota la documentació, no podem votar la proposta.

posta/posada

El primer substantiu correspon al verb pondre i només afecta, per tant, el sol i els animals ovípars. El segon, que és el que apareix en llenguatge administratiu, correspon al verb posar: posada en marxa, posada en escena, posada en comú, etc.

precisar

Aquest verb vol dir ‘fer una precisió’ o ‘indicar amb precisió’, però no ‘necessitar’.

La Sra. Aguiló precisa que on diu “se sotmetrà a votació” ha de dir “es podrà sotmetre a votació”.

Es precisa personal de suport a l’organisme acabat de crear.

Fa falta personal de suport a l’organisme acabat de crear.

precs i preguntes

Aquesta és la forma amb què s’indica el punt que segons el Reglament d’organització, funcionament i règim jurídic de les corporacions locals ha de formar part sempre de les convocatòries dels plens municipals. En d’altres tipus de reunions s’ha de fer servir la forma torn obert de paraules.

preinscripció

S’escriu sense guionet, com qualsevol paraula que comenci amb prefix.

prerequisit

S’escriu sense guionet i sense doblar la r, com totes les paraules que comencen amb aquest prefix.

present

Aquest adjectiu o pronom carrega innecessàriament els escrits administratius; per això es recomana, en general, prescindir-ne.

El motiu de la present és informar-vos [...]

Us escric per a informar-vos [...]

I, perquè consti, expedesc el present certificat. 

I, perquè consti, expedesc aquest certificat.

pressió, pressor/a

Totes les paraules que acaben amb aquestes terminacions duen doble s.

presumpte

S’escriu amb una sola s (no s’ha de confondre gràficament amb assumpte).

pretexte

La forma correcta és pretext, i pretexts o pretextos en plural.

problema

Darrerament s’abusa molt d’aquest nom, que s’ha convertit en un mot jòquer, presumptament apte per a tots els contexts. En molts casos cal trobar una forma més precisa o bé suprimir-lo. També cal tenir en compte que problemàtica és un ‘conjunt de problemes’ i, per tant, no són sinònims.

Els problemes de l’horari se solucionaran aquesta setmana.

Els desajustaments de l’horari se solucionaran aquesta setmana.

El problema de la lentitud en les obres de consolidació preocupa l’Associació de Veïns.

La lentitud en les obres de consolidació preocupa l’Associació de Veïns.

En la pròxima reunió del Consell Rector es tractarà una problemàtica molt concreta: què cal fer amb l’equipament informàtic obsolet.

En la pròxima reunió del Consell Rector es tractarà una problemàtica molt concreta: què cal fer amb l’equipament informàtic obsolet.

procedir

Aquest verb se sol usar en dos contexts en llenguatge administratiu. Sol és incorrecte i s’ha de substituir per ser procedent, convenir o escaure. Acompanyant un altre verb o un nom constitueix el que s’anomena un verb buit i és millor substituir-lo per un verb que aporti el significat.

El regidor opina que l’observació no procedeix.

El regidor opina que l’observació no és procedent.

En un primer pas es procedirà a la dotació [...]

En un primer pas es dotarà [...]

Els assistents varen procedir a formular diverses preguntes.

Els assistents varen formular diverses preguntes.

programari

És la forma normativa; cal evitar l’anglicisme software.

prolongar

No és correcte per a indicar la durada d’una cosa; és a dir, quan es pot substituir per durar.

Han previst prolongar la reunió fins a arribar a un acord.

L’acte es va prolongar durant dues hores.

L’acte va durar dues hores.

promig

La forma correcta és mitjana.

propi

Indica propietat. En canvi, no és correcte per a remarcar que es tracta precisament de tal persona o tal cosa.

Les funcions pròpies del Gabinet es recullen a l’annex.

La pròpia afectada va presentar l’al·legació.

L’afectada mateixa va presentar l’al·legació. 

provist/a

El participi del verb proveir és proveït/da. D’altra banda, cal evitar fer servir aquest participi en contexts en què és innecessari.

Joan Moll Àlvarez, proveït amb el DNI [...]

Joan Moll Àlvarez, amb el DNI [...]

quadrimestre, quadrimestral

Aquestes formes s’escriuen amb d.

qualificar com a

La forma correcta quan significa atribuir una qualitat és qualificar de i és aplicable tant a persones com a coses.

A la presentació el batle va qualificar la Sra. Llobet com a gran especialista en la matèria.

A la presentació el batle va qualificar la Sra. Llobet de gran especialista en la matèria.

El tècnic ha qualificat aquest programa com a innovador.

El tècnic ha qualificat aquest programa d’innovador.

qualsevol

Cal tenir en compte que el plural es forma afegint una s a l’element nominal qual: qualssevol.

quant a

La forma correcta és aquesta i no en quant a. També es poden fer servir els sinònims pel que fa a, amb relació a, en relació amb, respecte a i respecte de.

quasibé

Les formes correctes són quasi o gairebé.

quinquenni

Vol dir ‘període de cinc anys’. L’adjectiu corresponent és quinquennal i significa ‘que consta de cinc anys’ o ‘que té lloc cada cinc anys’.

ralentitzar

Aquest verb, que no és normatiu, s’ha de substituir per alentir.

realitzar

Convé no abusar d’aquest verb i reservar-lo per a accions d’una certa envergadura. En altres contexts poden ser més adequats dur a terme, portar a terme, elaborar, fer, preparar, etc. També cal tenir present que sovint constitueix el que s’anomena un verb buit i és preferible substituir-lo pel verb que aporta el significat.

A la pròxima reunió de la Junta de Govern es realitzarà la votació de la proposta.

A la pròxima reunió de la Junta de Govern es votarà la proposta.

Es preveu realitzar la reparació de la calefacció abans de final d’any.

Es preveu reparar la calefacció abans de final d’any.

reanudar

Aquesta forma és un castellanisme i s’ha de substituir per reprendre.

rebassar

És un castellanisme que cal substituir per excedir o superar.

recabar

És un castellanisme que cal substituir per sol·licitar si parlam d’informació i per recaptar si parlam de doblers.

recaudar

Aquesta forma és un castellanisme i s’ha de substituir per recaptar.

recent

És correcte com a adjectiu (postposat al nom), però no com a adverbi (anteposat al participi); en aquest segon cas, s’ha de substituir per una altra construcció, segons el context.

Portes recent pintades

Portes acabades de pintar

La modificació recent aprovada s’aplicarà amb efectes retroactius.

La modificació aprovada recentment s’aplicarà amb efectes retroactius.

La modificació que s’acaba d’aprovar s’aplicarà amb efectes retroactius.

El 60% dels recent llicenciats ja han trobat feina.

El 60% dels llicenciats d’enguany ja han trobat feina.

Es preveuen ajudes per a la mare i per al recent nascut.

Es preveuen ajudes per a la mare i per al nadó/nounat.

recolzar, recolzament

El verb recolzar significa ‘descansar el pes d’una cosa o d’una persona damunt un suport’ i també té un ús figurat molt habitual en llenguatge administratiu. Cal recordar, però, que no vol dir ‘advocar per alguna cosa, mantenir-la, defensar-la’. Per a expressar aquesta idea l’expressió més adequada és donar suport.

La justificació del Reglament recolza damunt estudis previs.

Els tècnics de la Comissió no recolzaren la proposta.

Els tècnics de la Comissió no donaren suport a la proposta.

Les obres a la barriada varen obtenir el recolzament de l’Associació de Veïns.

Les obres a la barriada varen obtenir el suport de l’Associació de Veïns.

recórrer

Aquest verb és intransitiu en la seva accepció jurídica: no du complement directe sinó que regeix la preposició contra. També cal tenir en compte que recurrir és la forma castellana.

Podeu recórrer aquesta resolució en el termini de quinze dies hàbils.

Podeu recórrer contra aquesta resolució en el termini de quinze dies hàbils.

Podeu presentar recurs contra aquesta resolució en el termini de quinze dies hàbils.

redactat

És un participi o un adjectiu, però no un substantiu. Com a substantiu la forma correcta és redacció.

Ningú va dir obertament que hagués redactat la proposta.

Us deman que m’envieu aquest informe amb les esmenes redactades.

Tots els assistents estan d’acord amb el redactat de l’informe.

Tots els assistents estan d’acord amb la redacció de l’informe.

reflexe

La forma correcta d’aquest substantiu és reflex, en plural reflexos.

reflexar

És un castellanisme que cal substituir per reflectir.

reinsertar

La forma correcta és reinserir.

relació, relacionar

Si bé relació és sinònim de llista, el verb relacionar només vol dir ‘posar en relació’, però no ‘fer una llista’. En aquest context cal fer servir verbs com enumerar, detallar, especificar, etc.

S’ha publicat la relació de les persones admeses a la prova.

Relacionau a continuació el material que sol·licitau.

Especificau/desglossau a continuació el material que sol·licitau.

rellevant

Aquesta és la forma correcta de l’adjectiu i no relevant o rel·levant.

remetre

Tot i que aquest verb també té secundàriament el significat d’enviar, és preferible reservar-lo per al sentit de ‘retornar’ o ‘tornar a enviar’.

Us remet, firmat, l’escrit que vàreu enviar a aquesta Secretaria el 18 de març.

renda, rendible, rendibilitat, rendibilitzar

Aquestes són les formes correctes i no renta, rentable (que vol dir ‘que es pot rentar’), rentabilitat i rentabilitzar.

repentinament

És un castellanisme, igual que de repent, que cal substituir per de sobte o sobtadament i, en registres de menys formalitat, per de cop o en sec.

res que + verb

Aquesta construcció és un castellanisme que s’ha de substituir per res a + verb.

El Sr. Moll sosté que ell no té res que veure amb la qüestió plantejada.

El Sr. Moll sosté que ell no té res a veure amb la qüestió plantejada.

respecte a/de

Totes dues preposicions són normatives, però no s’ha d’ometre la preposició.

Respecte les subvencions la Junta de Govern resoldrà en quinze dies.

Respecte a/de les subvencions la Junta de Govern resoldrà en quinze dies.

rètol, retolar, retolador

Aquestes són les formes correctes i no ròtul, rotular i rotulador.

retràs, retrassar

Les formes correctes són retard o endarreriment i retardar o endarrerir.

revaloritzar

Els diccionaris no recullen aquest verb, que s’ha de substituir per revalorar.

rigurós/osa

La forma correcta és amb o, rigorós/osa.

ròssec

És el terme que indica el resultat de fer una suma de tota una columna, que passa a ser sumand de la columna següent. Té com a sinònim suma anterior.

ròtul, rotular, rotulador

Les formes correctes són rètol, retolar i retolador.

sala

En les denominacions dels diversos tipus de tribunals s’aplica directament l’adjectiu a sala, sense preposició ni article entremig: Sala Penal, Sala Social, Sala Contenciosa Administrativa, etc.

segons / segons que

La primera forma es fa servir seguida de noms o d’oracions en indicatiu, mentre que la segona introdueix oracions de subjuntiu.

Segons els residents no es dona prou informació sobre les mesures que es posen en marxa.

Segons ha manifestat la portaveu dels veïns, [...]

Segons que s’inscriguin usuaris residents o d’altres municipis es podran modificar les condicions.

seguro

La forma correcta és assegurança.

selecció

Totes les paraules d’aquesta família (seleccionar, selectiu, etc.) s’escriuen sense l·l.

sellar

La forma correcta és segellar. Si parlam de cartes també es pot fer servir timbrar.

sembla ser

Les construccions correctes són sembla o segons sembla, i en un nivell de menys formalitat, es veu.

sempre i quan

És un castellanisme que s’ha de substituir per sempre que. També es pot fer servir la conjunció si i el verb en indicatiu.

El Pla s’aprovarà demà, sempre i quan no s’hi hagin presentat al·legacions.

El Pla s’aprovarà demà, sempre que no s’hi hagin presentat al·legacions.

El Pla s’aprovarà demà, si no s’hi han presentat al·legacions.

senyal

És una paraula masculina i, per tant, els determinants i els adjectius que l’acompanyen també ho han de ser.

Es tracta d’un senyal inequívoc de la demanda ciutadana [...]

senyalar

Vol dir ‘fer o posar un senyal’. És diferent d’assenyalar (‘indicar’) i senyalitzar (‘proveir de senyals’). En la majoria de contexts administratius el verb adequat és assenyalar.

Una de les tasques pendents és senyalar amb adhesius els llibres pendents de catalogació.

Voldria assenyalar que l’èxit de la troballa no hauria estat possible sense tot un equip al darrere.

El Pla preveu que se senyalitzin els itineraris per a vianants d’aquí a dos mesos.

ser de + infinitiu

Per indicar la conveniència d’un fet el verb correcte és caldre o bé altres construccions alternatives.

És de suposar que la Mesa és constituirà en un termini raonable.

Cal suposar que la Mesa és constituirà en un termini raonable.

Tot fa suposar que la Mesa és constituirà en un termini raonable.

ser precís

Aquesta locució vol dir ‘actuar amb precisió’ però no és sinònima de ser necessari o caldre.

Hem rebut queixes que els aparells de medició de l’última remesa no són precisos.

Quan sigui precís es farà una segona consulta.

Quan calgui es farà una segona consulta.

si escau / si s’escau

La primera forma vol dir ‘si va bé, si convé’ i la segona vol dir ‘si s’esdevé, si té lloc’. En alguns casos totes dues formes són possibles, però de vegades són innecessàries i les podem ometre.

síntesi

El singular no acaba en -s però el plural sí.

sobre

Aquesta preposició no té valor aproximatiu.

La Policia presentarà un informe sobre els incidents del passat dia 27.

Hi varen assistir sobre unes trenta persones.

Hi varen assistir devers trenta persones.

Hi varen assistir al voltant de trenta persones.

Hi varen assistir una trentena de persones, aproximadament.

software

Aquesta forma és un anglicisme que cal substituir per programari.

sol

És correcte com a adjectiu però no com a adverbi.

La Fira d’Entitats es concentrarà en un sol espai [...]

Sol hi poden participar els funcionaris amb els requisits establerts a la convocatòria.

Tan sols/Només/Solament/Sols/Únicament hi poden participar els funcionaris amb els requisits establerts a la convocatòria.

solapar

La forma correcta és encavalcar o superposar.

sol·licitud

És preferible aquesta forma a instància per a referir-se a aquest document.

solsament

Aquesta combinació no és normativa; les formes correctes són sols o solament, a més de tan sols i només.

solventar

Aquest verb és un castellanisme, igual que subsanar. Cal substituir-los per resoldre o solucionar.

sortir efecte

Les formes correctes són fer efecte o tenir efecte.

sortit

Aquesta forma només és el participi del verb sortir; no és l’equivalent del castellà surtido, que en català és assortiment com a substantiu i assortit com a adjectiu.

Des del dia 20 el Servei de Compres disposarà d’un assortiment de tapes dures.

També podreu adquirir cartolines de colors assortits al Servei de Compres.

sotasignant

Les formes correctes són sotasignat/da i infrascrit/a. Cal anar amb compte amb l’apostrofació de l’article: l’infrascrit, però la infrascrita.

soterrani/subterrani(ània)

La primera paraula pot fer de substantiu o d’adjectiu, mentre que la segona només és un adjectiu (i com a tal apareix posposada al nom, qualificant-lo). També cal tenir en compte que la paraula sòtan és incorrecta.

Fins ara el magatzem estava ubicat al soterrani de l’edifici multiús.

S’aprova fer una canalització subterrània dels conductes de gas.

S’aprova fer una canalització soterrània dels conductes de gas.

standard

Aquest anglicisme ha estat adaptat al català amb la forma estàndard, i d’aquí provenen estandarditzar i estandardització.

status

La forma correcta és estatus. La grafia de la locució llatina és statu quo, que s’escriu en rodona.

subsanar

Aquest verb és un castellanisme, igual que solventar. Cal substituir-los per resoldre, solucionar, esmenar o corregir.

No es podrà posar en funcionament si no se subsanen les deficiències.

No es podrà posar en funcionament si no es resolen les deficiències.

Abans de publicar la nota se n’han de subsanar els errors materials.

Abans de publicar la nota se n’han d’esmenar/corregir els errors materials.

suggerència

La forma normativa és suggeriment.

suministre

La forma correcta és subministrament, que va amb b, igual que la resta de mots de la família.

tal i com

La forma correcta és tal com.

tamany

És un castellanisme que cal substituir, segons el context, per mida, grandària o dimensions.

tan/tant

Cal recordar que feim servir el tan comparatiu davant d’un adjectiu o un adverbi, i el tant quantitatiu en la resta de casos.

Tan sols falta firmar les actes per a concloure el procés.

Us atendrem tan aviat com ens sigui possible.

Davant d’una proposta tan convincent és difícil denegar la subvenció.

S’han de cercar mesures que no impactin tant en el medi natural.

Els usuaris han plantejat diversos suggeriments tant tècnics com comercials.

Han fet servir uns arguments tan simples com contundents.

tanmateix

És una conjunció adversativa, no copulativa; és a dir, equival a no obstant això o a de tota manera. Se li sol donar incorrectament el sentit d’així mateix quan vol dir precisament el contrari.

Els informes no són favorables; tanmateix, cal esperar a la votació.

La informació sobre aquesta convocatòria ja ha arribat al Departament. Tanmateix, teniu a la vostra disposició un exemplar de [...]

La informació sobre aquesta convocatòria ja ha arribat al Departament. Així mateix, teniu a la vostra disposició un exemplar de [...]

La informació sobre aquesta convocatòria ja ha arribat al Departament. També teniu a la vostra disposició un exemplar de [...]

targeta

Cal evitar l’ús de tarja en el sentit de targeta. Una targeta és un full petit de cartolina (o plàstic) de forma rectangular que du impreses les dades d’una persona; n’hi ha de diferents mides, i el que en castellà s’anomena tarjetón en català és una targeta gran. D’altra banda, una tarja és una placa rectangular o ovalada on hi ha escrit un nom o una indicació, o bé una obertura rectangular damunt d’una porta o una finestra.

tasa

La forma correcta és taxa.

tatxar

Aquest verb només té una accepció referida al món vegetal (síndries i melons i suro de les alzines) i en cap cas no és aplicable al llenguatge administratiu. Si parlam de correcció de texts, els verbs adequats són ratllar o esmenar. Si parlam de qualificar algú, el verb adient és titllar.

De les tres opcions, ratllau les que no pertoquin.

La Sra. Pont lamenta que alguns membres de la Comissió l’hagin titllada de poc professional.

taula/tauler/tauló/taulell

Sovint es confonen aquests termes en determinades accepcions. Una taula és el moble de quatre potes. Un tauló és una peça de fusta llarga, estreta i plana. Un tauler és una peça de fusta llisa i rígida que es pot col·locar horitzontal (per a jugar a jocs de taula) o vertical (per a penjar-hi anuncis). Finalment, un taulell és la taula darrere de la qual se situen les persones que atenen el públic o que fan determinats oficis. Tampoc s’ha de confondre taula amb mesa, que és un cultisme que designa el ‘conjunt de persones que presideixen una assemblea’, tot i que sovint estiguin assegudes darrere d’una taula.

tema

Actualment s’abusa molt d’aquest nom, que s’ha convertit en un mot jòquer, presumptament apte per a tots els contexts. En molts casos cal trobar una forma més precisa o bé suprimir-lo. També cal tenir en compte que temàtica és un conjunt de temes i, per tant, no són sinònims.

Al fullet es llegeix que el tema principal de les Jornades [...]

El tema dels doblers no ha de ser un obstacle.

Els doblers no han de ser un obstacle.

Trobar finançament no ha de ser un obstacle.

La temàtica del pròxim congrés serà la desestacionalització turística.

El tema del pròxim congrés serà la desestacionalització turística.

tenir que

És un castellanisme que cal substituir per haver de.

termini

Aquesta és la forma correcta i no plaç. Les locucions que s’hi relacionen són a curt termini, a mitjà termini i a llarg termini.

texte

La forma correcta és text, en plural texts.

tiquet

Aquesta és la forma correcta; és una paraula aguda.

títol

Cal tenir en compte que s’escriu amb o, mentre que la resta de paraules de la família, que són cultismes, s’escriuen amb u: titular, titulació, intitulat. D’altra banda, convé evitar substituir-lo per titulació.

titulació

Originàriament vol dir ‘acció o efecte d’obtenir o atorgar un títol’, per bé que també pot ser sinònim d’estudis. Convé evitar, però, que envaeixi el camp semàntic de títol.

La facultat per a expedir titulacions correspon [...]

La facultat per a expedir títols correspon [...]

torn obert de paraules

És el nom amb què es coneix el darrer punt de l’ordre del dia de les reunions, llevat que es tracti del Ple de l’Ajuntament, en què s’ha de fer servir la forma precs i preguntes.

tota vegada que

Aquesta forma no té valor causal. En aquest cas s’ha de substituir per ja que, perquè o atès que.

Tota vegada que no s’ha complert el tràmit d’informació pública el Reglament no es pot publicar.

Atès que no s’ha complert el tràmit d’informació pública el Reglament no es pot publicar.

tramesa

És un sinònim d’enviament.

transcurrir

La forma correcta és transcórrer, de la qual veen transcorrent, transcorregut, etc.

transfons

La forma correcta és rerefons.

trascendent, trascendental

Les formes correctes són transcendent i transcendental, amb n.

trasvassament

La forma correcta d’aquest terme, que s’utilitza en l’àmbit dels pressuposts, és transvasament.

tribunal

A les denominacions dels diversos tipus de tribunals s’aplica directament l’adjectiu a tribunal, sense preposició ni article entremig: Tribunal Social, Tribunal Familiar, Tribunal Contenciós Administratiu, etc.

trienni

Vol dir ‘període de tres anys’. L’adjectiu que s’hi relaciona és triennal, que vol dir ‘que dura tres anys’ o ‘que té lloc cada tres anys’.

u/un

U és un pronom i un un determinant; és a dir, acompanya el nom. Cal evitar l’error d’accentuar aquests monosíl·labs, tant si van sols com units amb altres elements formant un número: l’u, vint-i-u, trenta-un, etc.

un altre / una altra

Cal fer concordar aquestes formes amb el nom, masculí o femení, que acompanyen.

Un altre dels aspectes que cal tenir en compte [...]

Aviat es posarà en marxa una altre edició dels cursos de preparació.

Aviat es posarà en marxa una altra edició dels cursos de preparació.

unànim

La forma correcta d’aquest adjectiu és unànime, tant en masculí com en femení.

urgir

Significa ‘ser urgent’, però no és sinònim d’instar (‘sol·licitar amb insistència’).

Les reformes que urgeixen més són les del Casal de Barri.

Els responsables municipals varen urgir la consellera que iniciàs el procés.

Els responsables municipals varen urgir la consellera que iniciàs el procés.

vari/vària

És un adjectiu que significa variant o variat i sempre es posposa al nom. No funciona com a quantificador i, per tant, no equival a diversos, alguns, uns quants, etc.

Al Ple es varen fer vàries propostes en aquest sentit.

Al Ple es varen fer diverses propostes en aquest sentit.

venir + gerundi

És una perífrasi de continuïtat incorrecta. Generalment se soluciona amb el temps verbal simple.

El Comitè d’Empresa ve assegurant des de fa mesos que no són suficients [...]

El Comitè d’Empresa assegura des de fa mesos que no són suficients [...]

venta

La forma correcta és venda. El compost compravenda s’escriu junt, sense guionet.

ventatja

La forma correcta és avantatge i és masculina.

visionar

Vol dir ‘mirar imatges enregistrades des d’un punt de vista tecnicocientífic o crític’. Per tant, no és sinònim general de veure.

Al final de cada sessió sobre tècniques cinematogràfiques es visionarà una pel·lícula il·lustrativa.

Durant la demostració els assistents podran visionar el dossier 

Durant la demostració els assistents podran veure el dossier índex que els repartiran.

vistiplau / vist i plau

Quan és la fórmula que va al peu del document, com per exemple una acta de reunió, s’escriu separat perquè són dos verbs coordinats amb la conjunció i. Quan va a l’interior del text s’escriu junt i precedit de l’article perquè és un substantiu. En cap cas du guionet.

I, perquè consti, expedesc aquest certificat amb el vistiplau del president.

Vist i plau

La directora

vivenda

Aquesta forma, no acceptada per la normativa, s’ha de substituir per habitatge.

web

És un anglicisme acceptat que originàriament funcionava com a substantiu masculí. Actualment s’utilitza sobretot com a forma abreujada de lloc web (masculí: el web) o de pàgina web (femení: la web).

Podeu consultar aquesta informació al web municipal.

Si entrau per informació trobareu la web de les adreces electròniques.

Recursos a Internet

2021-11-23T08:37:51Z

Joan: Afegit IDEIB

'''Lèxic, ortografia, gramàtica'''

{| class="wikitable" style="width:100%"
| style="width:30%" | [http://dlc.iec.cat/ DIEC2] || Diccionari de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans. És el diccionari normatiu.
|-
|[http://optimot.gencat.cat/ Optimot] || Uneix diccionaris generals i especialitzats, i fitxes sobre qüestions puntuals de la llengua. Inclou el diccionari castellà-català i un conjugador verbal.
|-
|[http://www.enciclopedia.cat/ Enciclopèdia Catalana] || Combinació de diversos diccionaris d’Enciclopèdia Catalana.
|-
|[http://dcvb.iecat.net/ Diccionari català-valencià-balear] || La magna obra d’Antoni M. Alcover i Francesc de B. Moll, en línia. Conté paraules de tots els dialectes, no totes admissibles.
|-
|[http://www.termcat.cat/ Termcat] || Terminologia actualitzada contínuament. Neologismes amb traduccions a diferents llengües.
|-
|[http://www.grec.net/cgibin/mlt00.pgm Diccionari multilingüe] || Traduccions entre català i altres llengües (castellà, anglès, francès i alemany).
|-
|[http://cit.iec.cat/DJC/default.asp?opcio=0 Diccionari jurídic] || Terminologia jurídica.
|-
|[http://www.iec.cat/llengua/documents/ortografia_catalana_versio_digital.pdf Ortografia catalana] || L’ortografia oficial del català. Amb les reformes de l’any 2016.
|-
|[https://geiec.iec.cat/ Gramàtica essencial de la llengua catalana] || Versió reduïda i adaptada per a la consulta en línia de la ''Gramàtica de la llengua catalana'' de l’Institut d’Estudis Catalans.
|-
|[http://llengua.gencat.cat/ca/eines_i_serveis/optimot/optimot-nova-gramatica-i-ortografia/ Novetats ortogràfiques] || L’eina Optimot / Nova gramàtica i ortografia és una selecció de continguts del cercador de l’Optimot que ensenya les novetats normatives, arran de l’aparició, el novembre del 2016, de la ''Gramàtica de la llengua catalana'' i de l’''Ortografia catalana00 de l’Institut d’Estudis Catalans. Actualment s’hi poden consultar les novetats ortogràfiques i a mesura que s’actualitzin els continguts del cercador s’hi aniran recollint la resta de canvis normatius.
Els continguts d’ortografia es presenten en dos apartats: “Ortografia”, classificat en temes concrets, i “Entrades del DIEC2 amb canvis ortogràfics”, apartat que aplega les entrades del diccionari normatiu, el Diccionari de la llengua catalana de l’IEC (DIEC2), modificades per les noves indicacions ortogràfiques, seguint el document [http://www.iec.cat/llengua/documents/ORTOGRAFIA-Modificacions%20entrades%20DIEC2.pdf Modificacions en les entrades del DIEC2].
|-
|[http://esadir.cat/ esadir] || El portal lingüístic de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. Inclou fraseologia moderna i molts de noms propis.
|-
|[http://slg.uib.cat/ Servei Lingüístic de la UIB] || Inclou criteris lingüístics propis i d’altres institucions.
|-
|[http://www2.ub.edu/assessling/cgi/consultes/welcome.pl Sens dubte] || Gestor de consultes lingüístiques i terminològiques de la Universitat de Barcelona. Moltes fitxes de terminologia i lèxic.
|-
|[http://www.uoc.edu/portal/ca/servei-linguistic/criteris/index.html Criteris lingüístics de la UOC] || Fitxes d’ortografia, gramàtica i lèxic.
|}

'''Llibres d'estil i models'''

{| class="wikitable" style="width:100%"
| style="width:30%" | [http://www.caib.es/sites/institutestudisautonomics/ca/llibre_destil_del_govern_de_les_illes_balears_2a_edicia/archivopub.do?ctrl=MCRST274ZI282072&id=282072 Llibre d’estil del Govern de les Illes Balears] || Segona edició en PDF del llibre d’estil, que s’ha presentat el mes d’abril de 2019. Conté criteris, convencions i models que poden ser útils per a redactar documents administratius.
|}

'''Traductors'''

{| class="wikitable" style="width:100%"
| style="width:30%" | Apertium || Traductor automàtic en línia, de codi obert. La pàgina oficial és [https://www.apertium.org www.apertium.org], i s’ofereix també des d’altres webs (com [http://www.softcatala.org/traductor Softcatalà]). Tradueix petits texts en un formulari i documents sencers amb format .docx i .odt. '''Des de l’Ajuntament convé fer servir l’enllaç que es troba al navegador Chrome. Eventualment, la destinació d’aquest enllaç enviarà a una versió més adaptada a les nostres necessitats. Fer-lo servir és, per tant, una garantia d’anar al traductor amb millors resultats.'''[[Fitxer:Apertium des de Chrome.png|400px|center|Ubicació de l'enllaç al navegador Chrome de l'Ajuntament de Palma]]
|-
|[https://www.softcatala.org/traductor-angles-catala/ Traductor anglès-català] || Traductor de SoftCatalà basat en tecnologia neuronal. Ofereix traduccions del millor nivell que es pot obtenir amb la tecnologia actual.
|-
|[https://translate.google.cat/ Google Translate] || Traductor de Google. Ofereix molts de parells de llengües. Traducció a través de formulari o de documents sencers.
|}

'''Correctors'''

{| class="wikitable" style="width:100%"
| style="width:30%" | Ortogràfics integrats || Els tractaments de texts (Word, LibreOffice) tenen correctors ortogràfics integrats. Si no els tenim instal·lats o activats convé parlar amb el HelpDesk d’IMI.

LibreOffice reconeix les formes baleàriques clàssiques que empram a l’Ajuntament.
|-
|Ortogràfics en els navegadors || Els navegadors emprats a l’Ajuntament (Chrome i Firefox) ofereixen revisió ortogràfica en els camps de text dels formularis.
|-
|[https://languagetool.org/ca/ LanguageTool] || El corrector gramatical LanguageTool es pot integrar en LibreOffice, Firefox, Chrome, Word per a Windows i Google Documents. També es pot fer servir directament a [https://languagetool.org/ca/ la seva pàgina] o combinat amb el [https://www.softcatala.org/corrector/ corrector ortogràfic de SoftCatalà].
|}

'''Aprenentatge'''

{| class="wikitable" style="width:100%"
| style="width:30%" | [http://llengua.caib.es/ Cursos del Govern] || Oferta actual de cursos, al Portal de Llengua Catalana.
|-
|[http://ebap.caib.es/ EBAP] || Formació per al personal al servei de les administracions públiques. Inclou formació lingüística.
|-
|[http://cursospalmaeduca.es/ Cursos municipals per a adults] || Cursos del Servei Municipal d’Educació d’Adults de l’Ajuntament de Palma.
|-
|[http://llengua.gencat.cat/ca/serveis/aprendre_catala/recursos-per-al-professorat/dictats-en-linia/ Dictats en línia] || Aquesta eina incorpora texts pensats especialment per a treballar les noves normes d’ortografia.
|}

'''Toponímia'''

{| class="wikitable" style="width:100%"
| style="width:30%" | [[Els_noms_dels_carrers|Carrers de Palma]] || Noms oficials de les vies urbanes de la ciutat.
|-
|[http://notib.recerca.iec.cat/ Nomenclàtor toponímic de les Illes Balears] || Topònims no urbans de les Illes.
|-
|[https://ideib.caib.es/ngib/ Nomenclàtor geogràfic complet de les Illes Balears] || Pàgina oficial del Govern de les Illes Balears amb tota la toponímia no urbana.
|}

'''Diversos'''

{| class="wikitable" style="width:100%"
| style="width:30%" | [http://llenguamallorca.cat/recursos-einescat EinesCat] || Recull del Consell de Mallorca, amb múltiples categories.
|-
| style="width:30%" | [http://dgpoling.caib.cat/ Direcció General de Política Lingüística del Govern] || Formació (presencial o en línia), homologacions, equivalències dels títols.
|-
|[http://llengua.gencat.cat/ca/serveis/eines_i_recursos Recursos lingüístics de la Generalitat] || Enllaços de tot tipus.
|}

Les barriades de Palma

2021-10-28T07:30:20Z

Joan:

Aquestes són les zones estadístiques de Palma. Les podeu veure damunt [https://www.google.com/maps/d/u/0/viewer?mid=1LIMvTfTAYvNOF1Es0RtI9pTzMFE8XdZ3&ll=39.581940692544734%2C2.7016062499999407&z=12 un mapa]. Si voleu cercar el nom d'un carrer, podeu anar a [[Els_noms_dels_carrers|la llista]].

{| class="wikitable"
! Núm.
! Nom
! Núm.
! Nom
! Núm.
! Nom
|-
| 001
| el Puig de Sant Pere
| 031
| Son Ximelis
| 061
| el Rafal Vell
|-
| 002
| Jaume III
| 032
| Son Anglada
| 062
| Son Fortesa (Nord)
|-
| 003
| la Llotja - el Born
| 033
| Son Rapinya
| 063
| els Hostalets
|-
| 004
| Sant Jaume
| 034
| Los Almendros - Son Pacs
| 064
| Son Fortesa (Sud)
|-
| 005
| Sant Nicolau
| 035
| Son Xigala
| 065
| Son Gotleu
|-
| 006
| Cort
| 036
| Son Vida
| 066
| Can Capes
|-
| 007
| la Seu
| 037
| Son Cotoner
| 067
| Son Canals
|-
| 008
| Monti-sion
| 038
| Son Dameto
| 068
| la Soledat (Nord)
|-
| 009
| la Calatrava
| 039
| el Camp d'en Serralta
| 069
| Estadi Balear
|-
| 010
| el Sindicat
| 040
| el Fortí
| 070
| Pere Garau
|-
| 011
| el Mercat
| 041
| el Secar de la Real
| 071
| Foners
|-
| 012
| la Missió
| 042
| Establiments
| 072
| Nou Llevant
|-
| 013
| Plaça dels Patins
| 043
| Son Espanyol
| 073
| la Soledat (Sud)
|-
| 014
| Sant Agustí
| 044
| Son Sardina
| 074
| Son Malferit
|-
| 015
| Cala Major
| 045
| Cal Capiscol
| 075
| Can Pere Antoni
|-
| 016
| Portopí
| 046
| el Camp Redó
| 076
| el Molinar
|-
| 017
| la Bonanova
| 047
| Bons Aires
| 077
| el Coll d'en Rabassa
|-
| 018
| Gènova
| 048
| Plaça de Toros
| 078
| Son Riera
|-
| 019
| el Terreno
| 049
| Son Oliva
| 079
| Can Pastilla
|-
| 020
| Bellver
| 050
| El Amanecer
| 080
| Aeroport
|-
| 021
| Son Armadans
| 051
| l'Olivera
| 081
| les Meravelles
|-
| 022
| la Teulera
| 052
| la Indioteria (urbà)
| 082
| l'Arenal
|-
| 023
| Son Espanyolet
| 053
| la Indioteria (rural)
| 083
| el Pil·larí
|-
| 024
| Son Dureta
| 054
| Arxiduc
| 084
| Son Ferriol
|-
| 025
| Santa Catalina
| 055
| Marquès de la Font Santa
| 085
| l'Aranjassa
|-
| 026
| el Jonquet
| 056
| Son Rutlan
| 086
| Sant Jordi
|-
| 027
| Son Peretó
| 057
| Mare de Déu de Lluc
| 087
| la Casa Blanca
|-
| 028
| Son Flor
| 058
| Son Cladera
| 088
| Zona Portuària
|-
| 029
| Son Serra - la Vileta
| 059
| el Viver
| 089
| Subarxipèlag de Cabrera
|-
| 030
| Son Roca
| 060
| el Rafal Nou
|
|
|}

Usuari Discussió:Joan

2021-10-14T06:46:06Z

Joan: Dades mogudes a la pàgina dels carrers

Discussió:Els noms dels carrers

2021-10-14T06:41:57Z

Joan:

Usuari Discussió:Joan

2021-10-11T11:57:19Z

Joan:

'''Noms de carrers'''

Carrer "de Roncal" hauria de ser "del Roncal"

"Pont i Vic" vs "Pontivic"

"Tanca d'Abaix" hauria de ser "Tanca de Baix"

"Pierre Lavedan" no té informació complementària aquí però sí a la placa.

"plaça de Abu Yahya"

"Esclarmonda"

"Josep Tarongí" segons el full de càlcul no està retolat

"Miquel Marquès" hauria de ser "Pere Miquel Marquès"

"carrer de Germà Bianor" o "del Germà"

"Pico Teide" però "Pic Auñamendi"

"Pic Puigmal"

"passatge particular de l'Ebre" no apareix

Hauria de ser "avinguda del Cister", sense accent

Informes sobre normalització lingüística

2020-12-11T10:15:28Z

2020-11-16T08:50:52Z

Joan: Creació

* [https://portaldogc.gencat.cat/utilsEADOP/PDF/206/1803682.pdf Codi civil espanyol], Reial decret de 24 de juliol de 1889

Català a l'Ajuntament

2020-11-16T08:48:13Z

Joan: Altra normativa

==Presentació==

Aquest wiki, creat i mantingut pel Servei d'Assessorament Lingüístic de l'Ajuntament de Palma, aplega informacions diverses relacionades amb el català, la llengua pròpia de Palma. És una pàgina en permanent construcció. Si hi detectau alguna errada o voleu fer un suggeriment no dubteu a posar-vos en contacte amb el Servei d'Assessorament Lingüístic (a/e serveidecatala@palma.cat, tel. 971 22 59 64, ext. 1324/1325).

==Recursos==

Us oferim recursos per a un ús correcte de la llengua. Vet aquí algunes de les pàgines:

* [[Recursos a Internet]]
* [[Els noms dels carrers]] / [[Les_barriades_de_Palma|Els noms dels barris]]
* [[Algunes_recomanacions_d’estil_per_a_redactar_documents_administratius|Recomanacions d'estil]]
* [https://geiec.iec.cat Gramàtica essencial de la llengua catalana]
* [http://www.iec.cat/llengua/documents/ortografia_catalana_versio_digital.pdf Ortografia catalana]
* [http://www.caib.es/sites/institutestudisautonomics/ca/llibre_destil_del_govern_de_les_illes_balears_2a_edicia/archivopub.do?ctrl=MCRST274ZI282072&id=282072 Llibre d’estil del Govern de les Illes Balears]
* [[Qüestions_ortogràfiques|Qüestions ortogràfiques]]
* [[Glossari_de_dubtes|Glossari de dubtes]]
* [[Denominacions_masculines_i_femenines_dels_càrrecs_i_els_llocs_de_feina|Denominacions masculines i femenines dels càrrecs i els llocs de feina]]
* [[Models de documents]]
* Convencions ([[abreviacions]], [[Indicacions de lloc i temps|lloc i temps]], [[Referències_a_normativa|citacions de normativa]], [[Ús_de_majúscules_i_minúscules|majúscules i minúscules]])
* Nou[[Model de llengua]]

==Normativa i altres documents==

* [[media:Llei_de_normalització_lingüítica_a_les_Illes_Balears.pdf|Llei de normalització lingüítica a les Illes Balears]]
* [[Disposicions_sobre_llengua_catalana_de_l’Estatut_d’autonomia_de_les_Illes_Balears_(Llei_2/1983,_de_25_de_febrer,_modificada_per_la_Llei_3/1999,_de_8_de_gener)|Disposicions sobre llengua catalana de l’Estatut d’autonomia]]
* [[Reglament de normalització lingüística de l’Ajuntament de Palma]]
* [[Declaració_institucional_sobre_normalització_lingüística_a_palma_(Ple_de_28/09/06)|Declaració institucional sobre normalització lingüística a Palma]]
* [[Informes sobre normalització lingüística]]
* [[Criteris_de_correcció_i_traducció_de_texts_municipals_per_part_del_Servei_d’Assessorament_Lingüístic_(SAL)|Criteris de correcció i traducció de texts municipals per part del SAL]]
* [[Versions catalanes d'altra normativa]]

Recursos a Internet

2020-11-12T11:35:08Z

Joan: Afegit traductor anglès-català de SoftCatalà

'''Lèxic, ortografia, gramàtica'''

{| class="wikitable" style="width:100%"
| style="width:30%" | [http://dlc.iec.cat/ DIEC2] || Diccionari de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans. És el diccionari normatiu.
|-
|[http://optimot.gencat.cat/ Optimot] || Uneix diccionaris generals i especialitzats, i fitxes sobre qüestions puntuals de la llengua. Inclou el diccionari castellà-català i un conjugador verbal.
|-
|[http://www.enciclopedia.cat/ Enciclopèdia Catalana] || Combinació de diversos diccionaris d’Enciclopèdia Catalana.
|-
|[http://dcvb.iecat.net/ Diccionari català-valencià-balear] || La magna obra d’Antoni M. Alcover i Francesc de B. Moll, en línia. Conté paraules de tots els dialectes, no totes admissibles.
|-
|[http://www.termcat.cat/ Termcat] || Terminologia actualitzada contínuament. Neologismes amb traduccions a diferents llengües.
|-
|[http://www.grec.net/cgibin/mlt00.pgm Diccionari multilingüe] || Traduccions entre català i altres llengües (castellà, anglès, francès i alemany).
|-
|[http://cit.iec.cat/DJC/default.asp?opcio=0 Diccionari jurídic] || Terminologia jurídica.
|-
|[http://www.iec.cat/llengua/documents/ortografia_catalana_versio_digital.pdf Ortografia catalana] || L’ortografia oficial del català. Amb les reformes de l’any 2016.
|-
|[https://geiec.iec.cat/ Gramàtica essencial de la llengua catalana] || Versió reduïda i adaptada per a la consulta en línia de la ''Gramàtica de la llengua catalana'' de l’Institut d’Estudis Catalans.
|-
|[http://llengua.gencat.cat/ca/eines_i_serveis/optimot/optimot-nova-gramatica-i-ortografia/ Novetats ortogràfiques] || L’eina Optimot / Nova gramàtica i ortografia és una selecció de continguts del cercador de l’Optimot que ensenya les novetats normatives, arran de l’aparició, el novembre del 2016, de la ''Gramàtica de la llengua catalana'' i de l’''Ortografia catalana00 de l’Institut d’Estudis Catalans. Actualment s’hi poden consultar les novetats ortogràfiques i a mesura que s’actualitzin els continguts del cercador s’hi aniran recollint la resta de canvis normatius.
Els continguts d’ortografia es presenten en dos apartats: “Ortografia”, classificat en temes concrets, i “Entrades del DIEC2 amb canvis ortogràfics”, apartat que aplega les entrades del diccionari normatiu, el Diccionari de la llengua catalana de l’IEC (DIEC2), modificades per les noves indicacions ortogràfiques, seguint el document [http://www.iec.cat/llengua/documents/ORTOGRAFIA-Modificacions%20entrades%20DIEC2.pdf Modificacions en les entrades del DIEC2].
|-
|[http://esadir.cat/ esadir] || El portal lingüístic de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. Inclou fraseologia moderna i molts de noms propis.
|-
|[http://slg.uib.cat/ Servei Lingüístic de la UIB] || Inclou criteris lingüístics propis i d’altres institucions.
|-
|[http://www2.ub.edu/assessling/cgi/consultes/welcome.pl Sens dubte] || Gestor de consultes lingüístiques i terminològiques de la Universitat de Barcelona. Moltes fitxes de terminologia i lèxic.
|-
|[http://www.uoc.edu/portal/ca/servei-linguistic/criteris/index.html Criteris lingüístics de la UOC] || Fitxes d’ortografia, gramàtica i lèxic.
|}

'''Llibres d'estil i models'''

{| class="wikitable" style="width:100%"
| style="width:30%" | [http://www.caib.es/sites/institutestudisautonomics/ca/llibre_destil_del_govern_de_les_illes_balears_2a_edicia/archivopub.do?ctrl=MCRST274ZI282072&id=282072 Llibre d’estil del Govern de les Illes Balears] || Segona edició en PDF del llibre d’estil, que s’ha presentat el mes d’abril de 2019. Conté criteris, convencions i models que poden ser útils per a redactar documents administratius.
|}

'''Traductors'''

{| class="wikitable" style="width:100%"
| style="width:30%" | Apertium || Traductor automàtic en línia, de codi obert. La pàgina oficial és [https://www.apertium.org www.apertium.org], i s’ofereix també des d’altres webs (com [http://www.softcatala.org/traductor Softcatalà]). Tradueix petits texts en un formulari i documents sencers amb format .docx i .odt. '''Des de l’Ajuntament convé fer servir l’enllaç que es troba al navegador Chrome. Eventualment, la destinació d’aquest enllaç enviarà a una versió més adaptada a les nostres necessitats. Fer-lo servir és, per tant, una garantia d’anar al traductor amb millors resultats.'''[[Fitxer:Apertium des de Chrome.png|400px|center|Ubicació de l'enllaç al navegador Chrome de l'Ajuntament de Palma]]
|-
|[https://www.softcatala.org/traductor-angles-catala/ Traductor anglès-català] || Traductor de SoftCatalà basat en tecnologia neuronal. Ofereix traduccions del millor nivell que es pot obtenir amb la tecnologia actual.
|-
|[https://translate.google.cat/ Google Translate] || Traductor de Google. Ofereix molts de parells de llengües. Traducció a través de formulari o de documents sencers.
|}

'''Correctors'''

{| class="wikitable" style="width:100%"
| style="width:30%" | Ortogràfics integrats || Els tractaments de texts (Word, LibreOffice) tenen correctors ortogràfics integrats. Si no els tenim instal·lats o activats convé parlar amb el HelpDesk d’IMI.

LibreOffice reconeix les formes baleàriques clàssiques que empram a l’Ajuntament.
|-
|Ortogràfics en els navegadors || Els navegadors emprats a l’Ajuntament (Chrome i Firefox) ofereixen revisió ortogràfica en els camps de text dels formularis.
|-
|[https://languagetool.org/ca/ LanguageTool] || El corrector gramatical LanguageTool es pot integrar en LibreOffice, Firefox, Chrome, Word per a Windows i Google Documents. També es pot fer servir directament a [https://languagetool.org/ca/ la seva pàgina] o combinat amb el [https://www.softcatala.org/corrector/ corrector ortogràfic de SoftCatalà].
|}

'''Aprenentatge'''

{| class="wikitable" style="width:100%"
| style="width:30%" | [http://llengua.caib.es/ Cursos del Govern] || Oferta actual de cursos, al Portal de Llengua Catalana.
|-
|[http://ebap.caib.es/ EBAP] || Formació per al personal al servei de les administracions públiques. Inclou formació lingüística.
|-
|[http://cursospalmaeduca.es/ Cursos municipals per a adults] || Cursos del Servei Municipal d’Educació d’Adults de l’Ajuntament de Palma.
|-
|[http://llengua.gencat.cat/ca/serveis/aprendre_catala/recursos-per-al-professorat/dictats-en-linia/ Dictats en línia] || Aquesta eina incorpora texts pensats especialment per a treballar les noves normes d’ortografia.
|}

'''Toponímia'''

{| class="wikitable" style="width:100%"
| style="width:30%" | [[Els_noms_dels_carrers|Carrers de Palma]] || Noms oficials de les vies urbanes de la ciutat.
|-
|[http://notib.recerca.iec.cat/ Nomenclàtor toponímic de les Illes Balears] || Topònims no urbans de les Illes.
|}

'''Diversos'''

{| class="wikitable" style="width:100%"
| style="width:30%" | [http://llenguamallorca.cat/recursos-einescat EinesCat] || Recull del Consell de Mallorca, amb múltiples categories.
|-
| style="width:30%" | [http://dgpoling.caib.cat/ Direcció General de Política Lingüística del Govern] || Formació (presencial o en línia), homologacions, equivalències dels títols.
|-
|[http://llengua.gencat.cat/ca/serveis/eines_i_recursos Recursos lingüístics de la Generalitat] || Enllaços de tot tipus.
|}

Recursos a Internet

2020-11-12T11:24:14Z

Joan: Afegit EinesCat

'''Lèxic, ortografia, gramàtica'''

{| class="wikitable" style="width:100%"
| style="width:30%" | [http://dlc.iec.cat/ DIEC2] || Diccionari de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans. És el diccionari normatiu.
|-
|[http://optimot.gencat.cat/ Optimot] || Uneix diccionaris generals i especialitzats, i fitxes sobre qüestions puntuals de la llengua. Inclou el diccionari castellà-català i un conjugador verbal.
|-
|[http://www.enciclopedia.cat/ Enciclopèdia Catalana] || Combinació de diversos diccionaris d’Enciclopèdia Catalana.
|-
|[http://dcvb.iecat.net/ Diccionari català-valencià-balear] || La magna obra d’Antoni M. Alcover i Francesc de B. Moll, en línia. Conté paraules de tots els dialectes, no totes admissibles.
|-
|[http://www.termcat.cat/ Termcat] || Terminologia actualitzada contínuament. Neologismes amb traduccions a diferents llengües.
|-
|[http://www.grec.net/cgibin/mlt00.pgm Diccionari multilingüe] || Traduccions entre català i altres llengües (castellà, anglès, francès i alemany).
|-
|[http://cit.iec.cat/DJC/default.asp?opcio=0 Diccionari jurídic] || Terminologia jurídica.
|-
|[http://www.iec.cat/llengua/documents/ortografia_catalana_versio_digital.pdf Ortografia catalana] || L’ortografia oficial del català. Amb les reformes de l’any 2016.
|-
|[https://geiec.iec.cat/ Gramàtica essencial de la llengua catalana] || Versió reduïda i adaptada per a la consulta en línia de la ''Gramàtica de la llengua catalana'' de l’Institut d’Estudis Catalans.
|-
|[http://llengua.gencat.cat/ca/eines_i_serveis/optimot/optimot-nova-gramatica-i-ortografia/ Novetats ortogràfiques] || L’eina Optimot / Nova gramàtica i ortografia és una selecció de continguts del cercador de l’Optimot que ensenya les novetats normatives, arran de l’aparició, el novembre del 2016, de la ''Gramàtica de la llengua catalana'' i de l’''Ortografia catalana00 de l’Institut d’Estudis Catalans. Actualment s’hi poden consultar les novetats ortogràfiques i a mesura que s’actualitzin els continguts del cercador s’hi aniran recollint la resta de canvis normatius.
Els continguts d’ortografia es presenten en dos apartats: “Ortografia”, classificat en temes concrets, i “Entrades del DIEC2 amb canvis ortogràfics”, apartat que aplega les entrades del diccionari normatiu, el Diccionari de la llengua catalana de l’IEC (DIEC2), modificades per les noves indicacions ortogràfiques, seguint el document [http://www.iec.cat/llengua/documents/ORTOGRAFIA-Modificacions%20entrades%20DIEC2.pdf Modificacions en les entrades del DIEC2].
|-
|[http://esadir.cat/ esadir] || El portal lingüístic de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. Inclou fraseologia moderna i molts de noms propis.
|-
|[http://slg.uib.cat/ Servei Lingüístic de la UIB] || Inclou criteris lingüístics propis i d’altres institucions.
|-
|[http://www2.ub.edu/assessling/cgi/consultes/welcome.pl Sens dubte] || Gestor de consultes lingüístiques i terminològiques de la Universitat de Barcelona. Moltes fitxes de terminologia i lèxic.
|-
|[http://www.uoc.edu/portal/ca/servei-linguistic/criteris/index.html Criteris lingüístics de la UOC] || Fitxes d’ortografia, gramàtica i lèxic.
|}

'''Llibres d'estil i models'''

{| class="wikitable" style="width:100%"
| style="width:30%" | [http://www.caib.es/sites/institutestudisautonomics/ca/llibre_destil_del_govern_de_les_illes_balears_2a_edicia/archivopub.do?ctrl=MCRST274ZI282072&id=282072 Llibre d’estil del Govern de les Illes Balears] || Segona edició en PDF del llibre d’estil, que s’ha presentat el mes d’abril de 2019. Conté criteris, convencions i models que poden ser útils per a redactar documents administratius.
|}

'''Traductors'''

{| class="wikitable" style="width:100%"
| style="width:30%" | Apertium || Traductor automàtic en línia, de codi obert. La pàgina oficial és [https://www.apertium.org www.apertium.org], i s’ofereix també des d’altres webs (com [http://www.softcatala.org/traductor Softcatalà]). Tradueix petits texts en un formulari i documents sencers amb format .docx i .odt. '''Des de l’Ajuntament convé fer servir l’enllaç que es troba al navegador Chrome. Eventualment, la destinació d’aquest enllaç enviarà a una versió més adaptada a les nostres necessitats. Fer-lo servir és, per tant, una garantia d’anar al traductor amb millors resultats.'''[[Fitxer:Apertium des de Chrome.png|400px|center|Ubicació de l'enllaç al navegador Chrome de l'Ajuntament de Palma]]
|-
|[https://translate.google.cat/ Google Translate] || Traductor de Google. Ofereix molts de parells de llengües. Traducció a través de formulari o de documents sencers.
|}

'''Correctors'''

{| class="wikitable" style="width:100%"
| style="width:30%" | Ortogràfics integrats || Els tractaments de texts (Word, LibreOffice) tenen correctors ortogràfics integrats. Si no els tenim instal·lats o activats convé parlar amb el HelpDesk d’IMI.

LibreOffice reconeix les formes baleàriques clàssiques que empram a l’Ajuntament.
|-
|Ortogràfics en els navegadors || Els navegadors emprats a l’Ajuntament (Chrome i Firefox) ofereixen revisió ortogràfica en els camps de text dels formularis.
|-
|[https://languagetool.org/ca/ LanguageTool] || El corrector gramatical LanguageTool es pot integrar en LibreOffice, Firefox, Chrome, Word per a Windows i Google Documents. També es pot fer servir directament a [https://languagetool.org/ca/ la seva pàgina] o combinat amb el [https://www.softcatala.org/corrector/ corrector ortogràfic de SoftCatalà].
|}

'''Aprenentatge'''

{| class="wikitable" style="width:100%"
| style="width:30%" | [http://llengua.caib.es/ Cursos del Govern] || Oferta actual de cursos, al Portal de Llengua Catalana.
|-
|[http://ebap.caib.es/ EBAP] || Formació per al personal al servei de les administracions públiques. Inclou formació lingüística.
|-
|[http://cursospalmaeduca.es/ Cursos municipals per a adults] || Cursos del Servei Municipal d’Educació d’Adults de l’Ajuntament de Palma.
|-
|[http://llengua.gencat.cat/ca/serveis/aprendre_catala/recursos-per-al-professorat/dictats-en-linia/ Dictats en línia] || Aquesta eina incorpora texts pensats especialment per a treballar les noves normes d’ortografia.
|}

'''Toponímia'''

{| class="wikitable" style="width:100%"
| style="width:30%" | [[Els_noms_dels_carrers|Carrers de Palma]] || Noms oficials de les vies urbanes de la ciutat.
|-
|[http://notib.recerca.iec.cat/ Nomenclàtor toponímic de les Illes Balears] || Topònims no urbans de les Illes.
|}

'''Diversos'''

{| class="wikitable" style="width:100%"
| style="width:30%" | [http://llenguamallorca.cat/recursos-einescat EinesCat] || Recull del Consell de Mallorca, amb múltiples categories.
|-
| style="width:30%" | [http://dgpoling.caib.cat/ Direcció General de Política Lingüística del Govern] || Formació (presencial o en línia), homologacions, equivalències dels títols.
|-
|[http://llengua.gencat.cat/ca/serveis/eines_i_recursos Recursos lingüístics de la Generalitat] || Enllaços de tot tipus.
|}

Català a l'Ajuntament

2020-05-08T07:43:40Z

Joan: Model de llengua

==Presentació==

Aquest wiki, creat i mantingut pel Servei d'Assessorament Lingüístic de l'Ajuntament de Palma, aplega informacions diverses relacionades amb el català, la llengua pròpia de Palma. És una pàgina en permanent construcció. Si hi detectau alguna errada o voleu fer un suggeriment no dubteu a posar-vos en contacte amb el Servei d'Assessorament Lingüístic (a/e serveidecatala@palma.cat, tel. 971 22 59 64, ext. 1324/1325).

==Recursos==

Us oferim recursos per a un ús correcte de la llengua. Vet aquí algunes de les pàgines:

* [[Recursos a Internet]]
* [[Els noms dels carrers]] / [[Les_barriades_de_Palma|Els noms dels barris]]
* [[Algunes_recomanacions_d’estil_per_a_redactar_documents_administratius|Recomanacions d'estil]]
* [https://geiec.iec.cat Gramàtica essencial de la llengua catalana]
* [http://www.iec.cat/llengua/documents/ortografia_catalana_versio_digital.pdf Ortografia catalana]
* [http://www.caib.es/sites/institutestudisautonomics/ca/llibre_destil_del_govern_de_les_illes_balears_2a_edicia/archivopub.do?ctrl=MCRST274ZI282072&id=282072 Llibre d’estil del Govern de les Illes Balears]
* [[Qüestions_ortogràfiques|Qüestions ortogràfiques]]
* [[Glossari_de_dubtes|Glossari de dubtes]]
* [[Denominacions_masculines_i_femenines_dels_càrrecs_i_els_llocs_de_feina|Denominacions masculines i femenines dels càrrecs i els llocs de feina]]
* [[Models de documents]]
* Convencions ([[abreviacions]], [[Indicacions de lloc i temps|lloc i temps]], [[Referències_a_normativa|citacions de normativa]], [[Ús_de_majúscules_i_minúscules|majúscules i minúscules]])
* Nou[[Model de llengua]]

==Normativa i altres documents==

* [[media:Llei_de_normalització_lingüítica_a_les_Illes_Balears.pdf|Llei de normalització lingüítica a les Illes Balears]]
* [[Disposicions_sobre_llengua_catalana_de_l’Estatut_d’autonomia_de_les_Illes_Balears_(Llei_2/1983,_de_25_de_febrer,_modificada_per_la_Llei_3/1999,_de_8_de_gener)|Disposicions sobre llengua catalana de l’Estatut d’autonomia]]
* [[Reglament de normalització lingüística de l’Ajuntament de Palma]]
* [[Declaració_institucional_sobre_normalització_lingüística_a_palma_(Ple_de_28/09/06)|Declaració institucional sobre normalització lingüística a Palma]]
* [[Informes sobre normalització lingüística]]
* [[Criteris_de_correcció_i_traducció_de_texts_municipals_per_part_del_Servei_d’Assessorament_Lingüístic_(SAL)|Criteris de correcció i traducció de texts municipals per part del SAL]]

Model de llengua

2020-05-08T07:40:08Z

Joan: Creació de la pàgina

'''PROPOSTA DE MODEL DE LLENGUA CATALANA PER A L’AJUNTAMENT DE PALMA'''

'''Introducció'''

Aquest model de llengua per a l’Ajuntament que proposam es vincula a funcions bàsiques de la institució, com per exemple gestionar i regular diversos aspectes del funcionament de la ciutat i comunicar informació oficial als ciutadans.

Aquestes funcions, que es poden classificar com a pròpies de l’ús oficial, demanen un registre formal. Segons la [https://geiec.iec.cat/|''Gramàtica de la llengua catalana''] de l’Institut d’Estudis Catalans (novembre de 2016), “en general, es consideren adequats en els registres formals dels parlars respectius els trets més consolidats i prestigiosos, sobretot si són compartits per diverses àrees dialectals”. D’acord amb aquesta premissa la ''Gramàtica'', que és alhora descriptiva i normativa, ofereix sovint diverses possibilitats dins el registre formal.

Partint d’aquesta flexibilitat, la proposta de model es basa en l’utilitzat habitualment per l’Ajuntament de Palma des que es va restablir l’oficialitat de la llengua catalana a les Balears. Això no obstant, s’hi han introduït alguns canvis a partir del model que es descriu a l’apartat 2 del capítol IV del [http://www.caib.es/sites/institutestudisautonomics/ca/llibre_destil_del_govern_de_les_illes_balears_2a_edicia/archivopub.do?ctrl=MCRST274ZI282072&id=282072|''Llibre d’estil del Govern de les Illes Balears''], titulat “El català de les Illes Balears”, el qual s’assembla al que de fet apliquen l’Ajuntament i d’altres administracions de les Balears, amb algunes diferències que responen a la necessitat per part del Govern de tenir en compte algunes varietats específiques de cada illa.

El model que plantejam segueix l’estructura i el contingut del que forma part del ''Llibre d’estil'', però amb algunes peculiaritats i deixant de banda la qüestió del lèxic, a la qual més endavant dedicarem una proposta específica.

Finalment, cal recordar que aquest model que proposam cobreix una gran part dels usos lingüístics municipals, com són els administratius i oficials, però en queden al marge d’altres que també són importants, com els relacionats amb la difusió, la publicitat o la divulgació, dels quals també al seu moment es faran les propostes corresponents.

Aquestes són les formes que es proposen. A partir dels dubtes i dels suggeriments que ens arribin i dels que vagin sorgint en la nostra tasca anirem ampliant o concretant aquesta proposta de model.

'''1. Grup ''tl'''''

S’ha d’utilitzar el grup ''tl'' (''batle, revetla'', ''espatla''...) i no el grup ''tll''.

'''2. Articles'''

S’ha de fer servir l’article estàndard (''el, la, l’, els, les'') en tots els casos, inclosa la transcripció d’intervencions orals i la toponímia, llevat de casos específics com poden ser la denominació d’altres municipis o la seva toponímia urbana.

'''3. Quantificadors'''

* S’han de fer servir l’expressió ''qualque cosa'' i les formes ''qualcú'', ''qualcun, qualcuna, qualcuns, qualcunes ''(pronoms), ''qualque ''(determinant singular) i ''alguns, algunes ''(determinants plurals).
* En contexts negatius i en frases interrogatives s’ha d’utilitzar ''gaire ''en lloc de ''massa ''o ''molt'': ''No té gaire arguments, Ha presentat la proposta sense gaire entusiasme'','' Estarà gaire estona a comparèixer?''.
* S’ha de fer servir la flexió de gènere del numeral ''dos'': ''Només s’han modificat dues partides pressupostàries'', ''Cal que es tenguin en compte els dos objectius''.
* S’han de triar les formes dels numerals cardinals ''desset'', ''devuit ''i ''denou''.

'''4. Possessius'''

* S’han d’utilitzar les formes dels possessius femenins ''meva, teva, seva'', i ''meves, teves, seves''.
* S’ha de posposar el possessiu en construccions que se solen iniciar amb una preposició: ''en contra nostre/nostra'', ''de part seva'', ''en nom teu'', ''a parer vostre''...'' ''

'''5. Connectors'''

* S’ha de fer servir la conjunció ''doncs'' i no la forma ''idò'' (a més, s’ha d’usar per a indicar una conseqüència o una conclusió, no una causa): ''La moció no tindrà el suport necessari. Cal, doncs, presentar-ne una d’alternativa''.
* S’ha d’emprar la locució ''atès que'' i no ''donat que''.
* S’han d’usar les locucions ''no obstant això ''o ''això no obstant'', i no la forma ''no obstant'': ''Això no obstant, es tindran en compte les esmenes presentades.''

'''6. Preposicions'''

* S’ha d’utilitzar la proposició ''a'' davant les oracions d’infinitiu que complementen verbs o locucions verbals: ''Està interessat a iniciar el projecte'', ''La tasca consisteix a garantir la prestació.''
* S’ha de fer servir la preposició ''en'' davant infinitiu amb valor temporal, i no ''al'': ''En iniciar-se la sessió es debatrà una declaració institucional ''i no ''A l’iniciar-se la sessió es debatrà una declaració institucional''.'' ''
* En coordinar dos sintagmes introduïts per les preposicions ''amb'' i ''sense'' es pot eliminar el sintagma precedit per ''sense'', però no coordinar les dues preposicions: ''Aquesta formació està destinada a persones amb feina o sense feina ''o ''Aquesta formació està destinada a persones amb feina o sense'', però no ''Aquesta formació està destinada a persones amb o sense feina''.
* En la construcció temporal ''d’aquí a'' s’ha de mantenir la preposició: ''d’aquí a dos mesos'', i no ''d’aquí dos mesos''.
* S’han d’utilitzar les preposicions ''davant'', ''davall'', ''damunt'', ''darrere ''i ''dins ''sense la preposició ''de'': ''davant les afirmacions'', i no ''davant de les afirmacions.''
* No s’ha de fer servir la locució causal ''degut a'': ''La iniciativa no s’ha posat en marxa per/a causa de/per culpa de/per mor de la falta de consens'', i no ''La iniciativa no s’ha posat en marxa degut a la falta de consens''. D’altra banda, es pot usar ''degut'', ''deguda'' com a adjectiu: ''Les interrupcions del termini degudes a circumstàncies excepcionals s’han de justificar''.
* Els adjectius ''diferent ''i ''distint ''han de regir la preposició ''de'', i no ''a'': ''La situació és diferent de la que preveu la Llei, No es pot dictar una instrucció tan distinta de la vigent'', i no ''La situació és diferent a la que preveu la Llei, No es pot dictar una instrucció tan distinta a la vigent''.
* S’ha d’usar la preposició composta ''per a'' davant els infinitius quan expressen finalitat: ''Va comparèixer per a comprovar la denúncia'', ''El tràmit és imprescindible per a reparar la deficiència''. En els altres casos s’ha de fer servir la preposició ''per'': ''La sanció per conduir sense llicència és elevada'', ''Li varen donar les gràcies per haver fet la gestió'', ''La Junta de Govern ha optat per rescindir el contracte''.

'''7. Pronoms'''

* S’han de fer servir les formes reforçades dels pronoms febles ''em'', ''et'', ''es'', ''en ''i ''us ''davant els verbs començats per consonant: ''us deman'', però davant els que comencen pel so [s] s’ha d’utilitzar la forma plena ''se'': ''se suposa'', ''se centra''.
* Els atributs del verb ''ser '' —llevat dels locatius— s’han de substituir amb el pronom ''ho'': ''És membre de la Junta de Govern ''> ''Ho és''<nowiki>; </nowiki>''L’habitatge rehabilitat ha de ser de primera residència'' > ''L’habitatge rehabilitat ho ha de ser''.
* Amb el verb ''estar'' l’atribut s’ha de substituir pel pronom ''hi'': ''El recurrent va argumentar que les sol·licituds s’havien justificat però no hi estaven''.
* S’han d’utilitzar les combinacions de pronoms ''l’hi'', ''la hi'', ''els hi'', ''les hi ''i ''n’hi'', que corresponen al pronom ''li ''més els pronoms ''el'', ''la'', ''els'', ''les ''i ''en'', i no les equivalents amb el pronom ''li ''sense transformar (''li’l, li la, li’ls, li les, li’n''). A la combinació de ''la ''i ''hi ''s’ha de mantenir el pronom ''la ''(''la hi ''i no ''l’hi''): ''Havien d’entregar la documentació a la cap del Negociat però no la hi entregaren''.
* S’ha de fer servir ''qui'' a les oracions de relatiu substantives quan el pronom es refereix a persones: ''Només s’admeten al·legacions dels qui hi tenen un interès directe''.

'''8. Flexió nominal'''

* Per a fer el plural dels adjectius masculins acabats en –''sc'', –''st'' i i –''xt ''s’hi ha d’afegir –''s'': ''boscs'', ''imposts'', ''texts''<nowiki>; però quan acaben en </nowiki>''–ig'' s’hi ha d’afegir ''–os'', amb el resultat –''jos'' o ''–tjos'': ''marejos'', ''desitjos''.

'''9. Flexió verbal'''

* La 1a persona del singular del present d’indicatiu s’ha d’escriure amb desinència zero: ''escolt'', ''recorr'', ''analitz'', ''oblic'', ''desitj.''
* La 1a persona del singular del present d’indicatiu dels verbs acabats en consonant + –''iar ''i consonant + –''ear ''s’ha de conjugar amb la desinència –''i'': ''estudii, idei. ''No s’ha de confondre amb el present de subjuntiu, en què la ''i ''final du dièresi: ''estudiï, ideï''.
* La 1a persona del singular del present d’indicatiu dels verbs acabats en consonant + –''oar ''i consonant + –''uar ''s’ha de conjugar amb la desinència –''u'': ''incou'', ''avaluu''.
* La 1a i la 2a persones del plural del present d’indicatiu de la primera conjugació s’han de conjugar amb les desinències –''am ''i –''au ''en: ''demanam'', ''demanau.''
* L’imperfet de subjuntiu dels verbs de la 1a conjugació s’ha de conjugar amb –''às'',–''àssim'', –''àssiu''…: ''compràs'', ''compràssim'', ''compràssiu''.
* La 1a i la 2a persones del plural del perfet de subjuntiu s’han de conjugar amb l’auxiliar ''hàgim ''i ''hàgiu ''(i no ''haguem ''i ''hagueu''): ''hàgim tramès'', ''hàgiu exposat''.
* Els verbs irregulars de la 2a conjugació acabats en –''ènyer'' s’han de conjugar amb les formes amb –''ny'': (jo) ''constreny'','' constrenyi'', ''constrenyéssim''.
* la 1a persona del singular del present d’indicatiu dels verbs ''néixer'', ''créixer ''i ''merèixer'' s’ha de conjugar amb –''esc ''(''meresc''); el passat simple i el present i l’imperfet de subjuntiu, amb –''eix ''(''mereixé'', ''mereixi'', ''mereixés'').
* Als verbs incoatius (''servir'', ''decidir'', ''definir…'') s’ha de conjugar la 1a persona del singular del present d’indicatiu amb –''esc'', i amb –''eix ''la resta de persones d’aquest temps verbal i les del present de subjuntiu que en duen: ''decidesc, decideixes''<nowiki>; </nowiki>''defineixi, defineixis...''
* S’han de fer servir les desinències –''eim ''i –''eis ''a la 1a i la 2a persones del plural dels verbs ''caure'', ''creure, dir'', ''dur, fer'', ''jeure'','' riure'', ''seure'', ''treure'' i ''veure'': ''queim''/''queis'', ''creim''/''creis, deim''/''deis'', ''duim/duis'','' feim''/''feis'', ''jeim''/''jeis'', ''reim''/''reis'', ''seim''/''seis'', ''treim''/''treis'' i ''veim''/''veis''.
* S’han d’usar els participis de verbs irregulars de la 3a conjugació acabats en ''–ert/–erta'': ''establert'', ''complerta, ofert.''
* Algunes qüestions relatives a determinats verbs:
** ''Tenir ''i ''venir'' i el seus composts:
*** Les formes amb arrel tònica s’han d’escriure amb ''e'': ''tenc'', ''tenguis''<nowiki>; </nowiki>''venc'', ''venguis'', i les que tenen arrel àtona, amb –''i''–: ''tinguem'', ''tindrà''<nowiki>; </nowiki>''vinguem'', ''vindrà''.
*** Els derivats de ''tenir ''(''obtenir'', ''contenir'', ''abstenir-se'', ''retenir'', ''sostenir'', etc.) s’han de conjugar com ''tenir ''(''obtengui'', ''obtingut'')¸ i els derivats de ''venir ''(''convenir'', ''esdevenir'', ''sobrevenir'', etc.), com ''venir ''(''convengui'', ''convingut'').
** ''Ser'':
*** Per a l’infinitiu s’ha d’emprar la forma ''ser'': ''No cal ser resident per a obtenir la bonificació''.
*** La 1a persona del singular del present d’indicatiu ha de ser ''som'': ''Som el responsable del manteniment.''
*** La forma del participi és ''estat'', no ''sigut'': ''No ha estat possible notificar la resolució''.
*** No s’ha de fer servir la construcció formada amb el verb ''semblar ''i l’infinitiu de ''ser'' com a equivalent a ''diuen que'', ''es veu que'': ''Sembla que es convocarà la reunió aviat'', en lloc de ''Sembla ser que es convocarà la reunió aviat''.
*** S’ha d’utilitzar el ver ''ser'', i no ''estar'', amb adjectius com ''fadrí'', ''casat'', ''viu'', ''mort'', ''sord'', ''brut'', ''buit'', ''calent'', ''clar'', ''cru'', ''dur'', ''eixut'', ''espès'', ''fosc'', ''fred'', ''humit'', ''net'', ''pla'', ''ple'', ''salat'', ''sec'', ''tendre...'': ''S’han queixat que el menjar que serveixen mai és calent.''
** ''Dur'':
***Al present d’indicatiu s’han d’utilitzar les formes ''duc'', ''dus'', ''du'', ''duim'', ''duis ''i ''duen ''i les formes del participi han de ser ''duit'', ''duita'', ''duits ''i ''duites''.
** ''Fer'':
*** Les formes de la 1a i la 2a persones del plural del present de subjuntiu han de ser ''facem ''i ''faceu''.
*** Les formes de la 2a persona del singular i del plural de l’imperatiu han de ser ''fe'' i ''feis''.
** ''Obrir'':
*** Les formes de la 2a i la 3a persona del singular i la 3a del plural del present d’indicatiu han de ser ''obres'', ''obre ''i ''obren''.
*** La forma de la 2a persona del singular de l’imperatiu ha de ser ''obre''.
** ''Omplir'':
*** Les formes de la 1a, 2a i 3a persones del singular i 3a del plural del present d’indicatiu han de ser ''umpl'', ''umpls'', ''umpl ''i ''umplen''.'' ''
*** La forma de la 2a persona del singular de l’imperatiu ha de ser ''umpl''.

'''10. Concordança del participi'''

Quan el temps verbal està format per l’auxiliar ''haver'' i un participi, i el complement directe és un pronom feble de tercera persona o el pronom ''en'', el participi ha de concordar en gènere i nombre amb el complement directe:'' No l’han acceptada [la sol·licitud] per manca de documentació'', ''Els absents no poden argumentar que no els havien avisats, Havien previst tres reformes però al final només se n’han executades tres''.

'''11. Passat simple i passat perifràstic'''

* Es poden utilitzar tant el passat simple com el perifràstic (''exposà'' i ''va exposar''), i fins i tot es poden alternar en un mateix text. Cal tenir en compte que l’acumulació de formes perifràstiques pot afectar el text i que la 1a persona del singular del passat simple (''jo exposí'') s’usa molt poc.
* La 2a persona del singular i la 1a, 2a i 3a persones del plural del passat perifràstic s’han de formar amb les formes auxiliars ''vares'', ''vàrem'', ''vàreu'' i ''varen''.

2019-12-12T11:51:14Z

Joan:

==Presentació==

Aquest wiki, creat i mantingut pel Servei d'Assessorament Lingüístic de l'Ajuntament de Palma, aplega informacions diverses relacionades amb el català, la llengua pròpia de Palma. És una pàgina en permanent construcció. Si hi detectau alguna errada o voleu fer un suggeriment no dubteu a posar-vos en contacte amb el Servei d'Assessorament Lingüístic (a/e serveidecatala@palma.cat, tel. 971 22 59 64, ext. 1324/1325).

==Recursos==

Us oferim recursos per a un ús correcte de la llengua. Vet aquí algunes de les pàgines:

* [[Recursos a Internet]]
* [[Els noms dels carrers]] / [[Les_barriades_de_Palma|Els noms dels barris]]
* [[Algunes_recomanacions_d’estil_per_a_redactar_documents_administratius|Recomanacions d'estil]]
* [https://geiec.iec.cat Gramàtica essencial de la llengua catalana]
* [http://www.iec.cat/llengua/documents/ortografia_catalana_versio_digital.pdf Ortografia catalana]
* [http://www.caib.es/sites/institutestudisautonomics/ca/llibre_destil_del_govern_de_les_illes_balears_2a_edicia/archivopub.do?ctrl=MCRST274ZI282072&id=282072 Llibre d’estil del Govern de les Illes Balears]
* [[Qüestions_ortogràfiques|Qüestions ortogràfiques]]
* [[Glossari_de_dubtes|Glossari de dubtes]]
* [[Denominacions_masculines_i_femenines_dels_càrrecs_i_els_llocs_de_feina|Denominacions masculines i femenines dels càrrecs i els llocs de feina]]
* Nou [[Models de documents]]

==Normativa i altres documents==

* [[media:Llei_de_normalització_lingüítica_a_les_Illes_Balears.pdf|Llei de normalització lingüítica a les Illes Balears]]
* [[Disposicions_sobre_llengua_catalana_de_l’Estatut_d’autonomia_de_les_Illes_Balears_(Llei_2/1983,_de_25_de_febrer,_modificada_per_la_Llei_3/1999,_de_8_de_gener)|Disposicions sobre llengua catalana de l’Estatut d’autonomia]]
* [[Reglament de normalització lingüística de l’Ajuntament de Palma]]
* [[Declaració_institucional_sobre_normalització_lingüística_a_palma_(Ple_de_28/09/06)|Declaració institucional sobre normalització lingüística a Palma]]
* [[Informes sobre normalització lingüística]]
* [[Criteris_de_correcció_i_traducció_de_texts_municipals_per_part_del_Servei_d’Assessorament_Lingüístic_(SAL)|Criteris de correcció i traducció de texts municipals per part del SAL]]